No puc estar més d'acord amb el recent premi Princesa de Comunicació i Humanitats, Byung Chul Han, quan expressava en el seu discurs que “les xarxes socials haurien estat un mitjà per a l'amistat i l'amor; tanmateix, hi predominen l'odi, les falses notícies i l'agressió”. S'ha deixat de dialogar per passar directament a atacar qui pensa diferent, repetint, com papagais, el que altres posen de moda sense cap indici d'empatia o de filtre per la pròpia raó. Molts deixen de ser ells mateixos per ser una ovella més del ramat, potser per la necessitat que tots tenim de ser acceptats per un grup.

Davant de tant soroll, que important que és fer silenci, aturar-nos i reflexionar sobre el nostre nivell de coherència. Si intentem ser persones autèntiques, s'ha de plasmar en tots els aspectes de la nostra vida, també a les xarxes socials, si en som habituals, actuant des del cor i posant l'amor al centre, per no deixar lloc a l'odi, a la falta de respecte, al racisme o a la indiferència. Trenquem amb tot allò que ens encadena. Això no vol dir que no siguem actius, més aviat al contrari, però la nostra perspectiva ha de ser diferent, anant contra el corrent dels qui es prenen la llicència de vomitar, a cop de pantalla, les seves emocions més negatives.

No n'hi ha prou de tenir bones intencions. La nostra fe o el nostre nivell d'humanitat es mesuren per les nostres accions concretes, incompatibles amb la tebiesa. De vegades preferim passar de llarg davant de temes o situacions que no admeten neutralitat. L'evangeli de S. Mateu cap. 25 (35-40) equipara l'amor concret al proïsme, a l'amor a Déu: “Tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu” i Sant Joan de la Creu ens recorda que “al capvespre de la vida, serem jutjats en l'amor”. El sufí Rumi també ens dona unes pistes sobre com hem de captenir-nos: “Aferra't a les regnes de l'amor”. “Vas néixer amb ales, per què prefereixes anar a quatre grapes per la vida?”

El món crida, el planeta plora implorant la nostra mà estesa. Hi ha molt per fer i junts hem de desafiar l'adversitat per revertir tot el que no ens agrada d'aquest món. Com deia el tenista afroamericà Arthur Ashe: “Comença on ets, fes servir el que tens i fes el que puguis”.

Mirem endins i hi trobarem la confiança suficient per pensar per nosaltres mateixos i perseguir allò que realment dona sentit a la nostra vida.