Aquests dies m’ha vingut a la ment un episodi que vaig visualitzar fa uns anys, quan un tsunami va arrasar la vida de milers de persones a Tailàndia. Enmig d’un paisatge apocalíptic, una dona amb la seva filla als braços somreia. La periodista que comentava el que havia passat, li va preguntar perplexa el motiu de la seva alegria i ella va respondre amb una solemnitat sorprenent: “La meva filla i jo som vives”.

A cadascun de nosaltres se’ns ha donat una vida i, malgrat les circumstàncies amb què cadascú ha de lidiar, de nosaltres depèn on posem el focus per omplir-la de sentit.

La sensació que s’aprecia a escala mundial, veient els mitjans de comunicació i les xarxes socials, és que, en general, la gent està irritada, trista, crispada, assaltada per un derrotisme exagerat i irracional i per una visió catastrofista dels esdeveniments: Tot està malament! Tot va molt malament! (Encara que la vida de qui s’encarrega d’emetre i difondre aquestes proclames no hagi canviat significativament a pitjor, més aviat al contrari). La por s’expandeix i ens paralitza anul·lant la nostra essència. Com podem combatre aquesta onada que ens submergeix en l’angoixa i l’enfrontament? Com podem contrarestar aquesta inèrcia? Orientant la nostra brúixola en la direcció adequada. Deixem pas a l’Esperança i obrim-li un gran lloc a l’Alegria.

No es tracta de forçar-la o de ser feliços a qualsevol preu amb un paquet consumista prêt-à-porter. L’alegria depèn en gran mesura de la nostra actitud i d’atorgar a la nostra vida un propòsit: el de servir, el d’estimar. L’alegria sorgeix d’un treball interior que ens fa valorar les petites coses, ens connecta amb els altres, amb la Natura, amb Déu. Ens fa estar en pau malgrat estar passant per moments difícils, conviu amb el dolor i ens ajuda en la travessia convertint-se en la millor aliada per a la nostra resiliència. L’alegria no fa soroll, és present quan el que fem importa, quan canviem el judici per amabilitat, quan tenim cura d'alguna cosa o d'algú, quan acceptem que les coses són com són i no ens hi barallem, quan compartim. S’expressa mitjançant el somriure, que és un llenguatge universal que tots entenem i és contagiós. És un antídot per a l’estrès, augmenta la nostra energia i serveix d’unió amb els altres. És present quan ens reunim amb amics o éssers estimats il·luminant fins i tot els dies més ombrívols.

En el nostre present, davant d’una resignació tòxica, conformista i pessimista, realitzem una catarsi de la por a l’amor, pugem un graó en el nostre nivell de consciència i saviesa, perquè la foscor del futur que s’acosta s’ompli de llum i de pau.

Siguem portadors d’alegria.

Que visqui l’alegria en els nostres cors i en el de tota la humanitat!