Recordo la remor de fons que sentia a l'entrar al casino del poble, perquè tothom parlava alhora i feia com una mena de murmuri, al qual, juntament amb els cops a la taula dels que jugaven a cartes, els dies de mercat s'afegien els crits de les subhastes dels productes del camp. Tot plegat era un espectacle, que amb els ulls dels nostres dies, seria difícil d'entendre.

Avui, al mateix local, reformat i actualitzat, el silenci és total. Ningú parla amb ningú. Tothom pendent del seu mòbil, algú llegint el diari... Un canvi radical. Dels anys 70 fins als nostres dies, unes coses a poc a poc van desapareixent, i altres cada dia es van fent més presents. Uns hàbits es van perdent, i altres es van refermant. El paper i el llapis van a la baixa, el teclat i la pantalla a l'alça.

La comunicació real, el cara a cara, va deixant pas a la comunicació virtual, i així coses que no fa gaire semblaven impossibles, avui són realitat. Amb persones que estan a l'altra part del món, ens veiem les cares i parlem, com si estiguessin al nostre costat. Això facilita el treball a distància. La presència física per fer determinades gestions serà cada vegada menys necessària, cosa que reduirà la mobilitat, i per tant serà un bé, per no degradar més l'atmosfera.

El futur de la nostra relació interpersonal tindrà més rapidesa i eficàcia, però ens restarà la tendresa del tu a tu, càlid i confortable amb la proximitat física de l'abraçada. Els avenços tecnològics, benvinguts siguin. Aprofitem-ne tot allò que ens facilita la vida, però no perdem el poder terapèutic i guaridor que té l'acollida i el somriure de l'estimar i sentir-se estimat.

L'estimar no és només la medicina que ens sana dels nostres ressentiments, sinó que és un camí que ens allibera de tots els nostres esclavatges. De la xarxa rebem missatges que són autèntiques meravelles. També rebem alguns que són pura banalitat. Aquí caldrà saber triar el gra de la palla, i potenciar allò que és fonamental, davant d'allò que no ho és. I el fonamental és la universalitat de la trobada amb l'altre, sigui qui sigui, vingui d'on vingui, pensi el que pensi, cregui el que cregui.

I aquí, al mig d'aquesta diversitat, estem nosaltres, en un àmbit de relació asimètrica, perquè la comunicació real està debilitada, i la comunicació virtual està enfortida. Caldrà saber triar el bo de cada part, perquè la nostra relació sigui autèntica, sàvia i fraternal.