Així com Hèracles va haver de superar 12 treballs per expiar els seus pecats, Silene ens proposa 12 treballs per evitar la degradació de la Mediterrània
La Mediterrània és bressol i escenari de mites, entre els quals destaquen els grecs. Els argonautes i Odisseu hi van viure les seves aventures, i de la mateixa manera ho va fer Hèracles durant l’execució dels famosos dotze treballs. Una de les versions assenyala que aquells treballs van ser la penitència que l’heroi va haver de fer per expiar l’assassinat dels seus fills en un atac de bogeria.
I com que els mites ens revelen veritats i ens inspiren, podríem considerar que, avui dia, molts som víctimes d’una mena de follia, atesos certs comportaments erràtics i d’altres clarament pertorbats que caracteritzen la relació que mantenim amb aquesta mar; comportaments que, com el cas del fill de Zeus, tenen conseqüències criminals.
També com ell, per expiar i “purificar-nos”, fora bo prendre consciència de la nostra bogeria, dels múltiples mals que provoca i fer un propòsit d’esmena seriós. Valgui per això aquesta llista actualitzada dels dotze treballs: unes tasques aparentment impossibles d’assolir, que si més no indiquen una somiada Ítaca per posar-hi rumb i coratge.
Preservar la biodiversitat: la Mediterrània és una de les regions amb més biodiversitat marina del món. En aquest sentit, compta amb més de disset mil espècies; moltes en greu retrocés o en perill d’extinció. Cal disminuir la pressió humana i augmentar radicalment la quantitat i l’efectivitat de les àrees protegides.
Frenar l’escalfament: la Mediterrània és una de les regions que més s’escalfa de la Terra (un 20% més ràpid que la mitjana mundial). Mostra els efectes devastadors del caos climàtic: increment d’onades de calor, sequeres, episodis torrencials i augment de la temperatura de l’aigua que amenaça la supervivència de moltes espècies, i n’atrau d’invasores. Cal reduir tant com sigui possible els gasos d’efecte hivernacle que emetem.
Aturar la sobrepesca: la Mediterrània és la mar més sobreexplotada del món. El 88% de les 85 espècies d’interès comercial pateix aquest abús, de manera que els “estocs” no es recuperen i molts decauen. Cal disminuir el consum de peix, reestructurar la flota pesquera i posar fi a les pràctiques pesqueres destructives i gens selectives, sobretot la pesca d’arrossegament.
Parar la contaminació: la Mediterrània és també una de les mars més contaminades, fruit de l’abocament anual de milions de tones de plàstics (preocupen especialment els microplàstics), aigües residuals, hidrocarburs, mercuri, plom... Sumem-hi la contaminació ingent del transport marítim (mercants, creuers...). Calen normes i mitjans que impedeixin aquests vessaments i obliguin a fer una bona gestió dels residus.
Controlar i reduir el turisme: la Mediterrània és la principal zona turística del món i cada any s’hi incrementen les arribades (facilitades pels vols de baix cost) i els creuers. L’any passat va rebre més de 230 milions de turistes. Clarament, patim un punt de sobresaturació, amb greus perjudicis socials i ambientals que superen de llarg els beneficis econòmics per a la població.
Contenir i revertir la hipertròfia urbanística: en certs països del litoral mediterrani, l’ocupació immobiliària de la primera línia de la costa ha estat massiva les darreres dècades, fet que ha provocat la destrucció o la degradació de platges, dunes i molts altres ecosistemes i paisatges litorals de gran valor, la pèrdua de sòl agrari productiu... Cal aturar-ho, desconstruir i renaturalitzar espais litorals.
Canviar la política migratòria: a causa de la manca de vies legals i segures per emigrar, la Mediterrània s’ha convertit en la frontera més mortífera del món contemporani, en una gran fossa comuna. Cada any hi perden la vida milers de persones que fugen de la guerra, la repressió política, la persecució (religiosa, ètnica, per identitat sexual...), la pobresa, etc. A banda de superar la xenofòbia i el racisme i apostar per l’acollida, cal acabar amb l’espoli de recursos naturals i ajudar a crear les condicions per tal que no hagin de migrar dels seus països d’origen.
Aplicar els drets humans: a diverses àrees a la riba de la Mediterrània (Gaza, Síria, etc...) es vulneren sistemàticament els drets humans: ocupació, apartheid, repressió, camps de refugiats inhumans, intervencions militars, suport a dictadures... Cal que la Unió Europea i la comunitat internacional s’impliquin en la defensa dels drets humans de tots els pobles oprimits de la regió amb fets, no pas amb discursos.
Acabar amb el neocolonialisme: a la riba sud de la Mediterrània (Algèria i Líbia, sobretot) continuen les pràctiques de saqueig i dominació, amb l’extracció i la compra de matèries primeres (minerals, petroli, gas, productes agraris...) que satisfan i enriqueixen el Nord —quatre multinacionals depredadores i les elits locals corruptes, però que empobreixen, cada vegada més, les poblacions d’aquests països.
Defensar la cultura: enfront de la “cultura de masses» imposada, uniformitzadora, la mercantilització, la folklorització falsificada i sense ànima… cal defensar la diversitat i la riquesa cultural mediterrània, bressol de grans civilitzacions que a través de les arts, la ciència i la filosofia va anar a l’encalç de la bellesa, el coneixement i la saviesa; cal preservar la cultura popular (cuina, dansa, música...), arrelada, comunitària i l’expressió genuïna d’arrels i fusions singulars.
Reivindicar la tradició espiritual: davant de fanatismes i abandonaments cal fer nostres els grans valors espirituals que ens han llegat les arrels espirituals mediterrànies (egípcies, grecoromanes, jueves, cristianes, musulmanes) i que ens fan millors persones i millors societats: la fam i set de justícia, l’hospitalitat amb el foraster, la prudència en el capteniment, la compassió i l’ajuda envers els necessitats, la sobrietat, la humilitat, el diàleg, el perdó, la pau...
Retrobar l’actitud reverent: quan ens acostem a la mar, hi naveguem o ens hi submergim sense presses, amb actitud contemplativa, ultra els beneficis evidents per la salut (hom promou la Recepta Blava), pot inspirar a l’ànima nobles sentiments de meravella i agraïment, lliçons pregones i revelacions. Cal retrobar i honorar l’oblidada sacralitat d’aquest mar.
Duent a terme cada treball, Hèracles en treia algun profit pel següent (la pell del lleó de Nemea per enfrontar-se a l’Hidra, la fel verinosa d’aquest monstre per sucar-hi les sagetes...). Ocorre el mateix amb aquests dotze nobles objectius: recuperant els valors espirituals i culturals es podrien impulsar unes polítiques migratòries, turístiques, urbanístiques, pesqueres, etc. radicalment diferents, orientades al bé comú. És a les nostres mans que la Mediterrània torni a esdevenir un lloc de trobada, de fecundació mútua i llibertat, o bé acabi esdevenint el fossat d’una fortalesa, curulla de greuges i recels. Podem alimentar el temor, la incomprensió i la mort o bé optar per la confiança, la interacció i la vida (d’espècies, d’ecosistemes, de persones, de llengües, de valors...). Podem restar passius davant les amenaces (els monstres) o bé seguir l’exemple dels herois actuals implicats en els treballs esmentats. Per aturar i revertir les tendències actuals calen accions urgents, fermes i heroiques, començat per la Unió Europea, les administracions regionals i nacionals, les associacions... i acabant amb les de nosaltres mateixos, benvolgut lector.