Segurament una de les mesures més cridaneres que ha pres el nou Govern Trump és el canvi de nom del golf de Mèxic, que oficialment als Estats Units es dirà ”golf d’Amèrica”. No és aquest govern l’únic en canviar topònims (noms de llocs) en aquests darrers temps: fa dos anys i mig, Turquia va decidir canviar el seu nom oficial pel de ”Türkiye”, que és el nom del país en turc (de passada, deixaven enrere el poc convenient nom de Turkey que en anglès també significa ”gall dindi”). I fa poc, Brasil va sorprendre quan va anunciar que deixaria de promocionar-se a l’exterior amb el nom anglès del país (”Brazil”) i ho faria amb el nom propi de ”Brasil” (que en català o castellà no ens sorprèn perquè l’escrivim així, però sí que xocarà als anglòfons quan el llegiran).

Què n’hem de fer, de tot plegat? Doncs veiem que es confirma el que deien els romans, que van produir molta toponímia mentre bastien el seu imperi: ”nomen est omen”, és a dir, el nom caracteritza l’objecte. Que el nom fa la cosa ho veiem amb els topònims de països que van ser colonitzats amb noms que directament feien cap la metròpoli: Mérida (Veneçuela), Guadalajara (Mèxic), comtat de Manchester (Austràlia)... o bé amb l’adjectiu ”nou/nova” al davant, convertint els llocs colonials en una extensió o afegitó dels metropolitans: New York, New Orleans (en original francès: Nouvelle Orléans), Nueva Granada, New South Wales. etc. Els totalitarismes s’han servit sovint de la toponímia per “marcar” el territori i recordar quotidianament als habitats qui mana: pensem en els topònims en català, basc o gallec al temps de Franco o com s’han rebatejat o assimilat noms de municipis o regions quan hi han hagut canvis polítics o de fronteres (Europa és plena d’aquests exemples, no cal anar gaire lluny).

No sempre el topònims multilingües són objecte de divisió. Quan Finlàndia es va independitzar de Suècia l’any 1917, després de segles de camí en comú, va ser un procés molt civilitzat i els finesos accepten perfectament els topònims suecs al seu país com a part de la pròpia història. Tant és així, que jo mateix quan escric e-mails (des de Suècia) a col·legues finesos amb els quals hi ha una certa confiança, a vegades faig servir la toponímia sueca i, per exemple, els pregunto: ”Com va tot per Uleåborg?” [en finès, Oulu]. O bé: ”Què feu per Tammerfors?” [en finès, Tampere]. O encara: ”Com veus aquest projecte de la universitat tècnica d’Åbo?” [en finès, Turku]. No només no s’enfaden sinó que els fa gràcia que una persona que no és escandinava conegui els topònims suecs del seu país.

La importància dels noms (de persones o llocs) hi és i ve carregada de sentiments. És per això que els topònims també expressen exclusió o inclusió. Si mirem el cas de Turquia, treure’s un nom no gaire convenient del damunt pot ser positiu, però si això es fa usant una grafia com la ”ü”, que en molts idiomes no existeix i en altres és més aviat marginal, pot ser interpretat com a desig primari de marcar diferències. Això també podria valer per al cas de Brasil/Brazil. En aquests exemples, hi ha sovint el debat sobre el grau de diferenciació que es vol mostrar. I sembla que darrerament es posa més en relleu la diferència pròpia que no pas se subratlla el que es comparteix amb altres.

Les geografies compartides són espais interessants que sempre han tingut doble nom, normalment segons cada país ha mirat l’accident geogràfic en qüestió: el que a Jordània s’anomena ”golf d’Aqaba” es diu a Israel el ”golf d’Eilat”. A Suècia (per raons molt òbvies) anomenen el mar Bàltic ”el mar de l’est” [Östersjön] i a Estònia (per les mateixes raons) ”el mar de l’oest” [Läänemeri]. Mirar accidents geogràfics de manera diferent és normal. El que ja no hauria de ser acceptable és manipular els noms de llocs amb finalitats polítiques o bé fer-ho sense preguntar la gent que els habita, que al capdavall son els afectats per aquests canvis al seu territori.

PER SABER-NE MÉS

En portuguès:

TOPONÍMIA, SIMBOLISMO E PODER: ESTUDO DO NOME DOS MUNICÍPIOS DO NORTE DO RIO GRANDE DO SUL https://doi.org/10.5752/P.2318-2962.2022v32n68p324

(Article que ressegueix els orígens dels topònims dels municipis d’un estat del Brasil)

En francès o anglès:

NOMMER LES BIENS DU PATRIMOINE MONDIAL : PROCESSUS DE PATRIMONIALISATION ET RÉINVENTION TOPONYMIQUE https://journals.openedition.org/echogeo/19973

(Estudi sobre les estratègies de noms entorn de monuments Unesco a França)

En anglès:

PLACE ATTRIBUTES AND COMPANY NAMES: AN EMPIRICAL AND CONCEPTUAL STUDY INTO PUBLIC BRANDING AND BUSINESS STRATEGIES https://doi.org/10.1108/JPMD-03-2023-0023