1- Digues-nos alguna cosa de tu.

Doncs, primer de tot, que soc un toledà feliçment casat i amb quatre fills. A més de la meva vida personal, m'ocupo de la Filosofia i la Teologia, m'hi dedico gràcies a la docència, però també amb diverses publicacions. Així mateix, formo part d'un comitè editorial de Ciudad Nueva dedicat a tirar endavant estudis orientats a un diàleg fructífer amb el món que ens envolta.

2- Per què escrius?

El meu interès per compartir el que destil·lo de les meves lectures i reflexions neix perquè sempre m'he dit «això cal explicar-ho, d'això se n'ha de parlar». Perquè no he pogut evitar intuir que hi ha «una cosa» gran que és aquí, i que té a veure amb un misteri. Els misteris atreuen i cal explicar-los.

3- De què van els teus llibres?

Té molt a veure amb el que deia abans, perquè si de veritat hi ha un misteri, ha de tenir relació amb els misteris propis de la vida (el misteri de la llibertat i de la vida; de la persona, i la seva faiçó dual ànima-cos; amb el misteri de l'amor o del sofriment o del pecat; amb el diví i amb l'humà…). Això és el que tracto d'explicar i compartir a través de les meves publicacions. Reflexiono en veu alta sobre per què aquest misteri és per a mi reconeixible, sobretot en Crist crucificat i ressuscitat. Amb ell, fins i tot envaïts pel drama, mai s'apaga la bellesa. Intento traslladar als lectors allò de Klaus Hemmerle: com més aprofundeixo en l'home més se'm descobreix Déu, i com més aprofundeixo en Déu més se'm descobreix l'home. En això, la teologia està obligada a no mostrar-se molt menys racional que la filosofia, i, al mateix temps, la filosofia, per a ser racional, no està obligada a tancar-se en la teologia.

4- Quina és la tesi principal de cadascun d'ells?

La veritat és que concretar això no és tan fàcil. D'entrada haig de dir que amb cadascun dels quatre llibres que he escrit fins ara recullo, d'una o altra manera, les temàtiques descrites grosso modo amb anterioritat. Amb Origen, constitución y destino del hombre según Pedro Laín Entralgo (Toledo, Instituto Teológico San Ildefonso, 2004) em vaig proposar abordar la qüestió de l'existència de l'ànima en diàleg amb Laín Entralgo, que la nega en la seva última etapa des d'una perspectiva creient. En el segon, El Dios in-ex-sistente. El misteri de la unitat i de la distinció en l'ontologia trinitària i cristològica de Piero Coda (Toledo, Instituto Teológico San Ildefonso, 2016) em vaig endinsar de la mà d'aquest autor en el nucli mateix de la teologia, és a dir, en les relacions d'amor que viu Déu Trinitat i que es revelen en Crist. El tercer La encarnación trinitaria de la teología (Madrid, Ciutat Nova, 2021) pretén plantejar que si el Fill és la Paraula de Déu −la Teo-logia que s'ha fet home−, llavors la teo-logía que ha de dur a terme l'home −per poder pensar a Déu− s'ha d'«encarnar» en els gestos i en el mode d'existir trinitari de la Paraula de Déu feta carn. A aquest llibre li segueix, en certa manera com la seva continuació, l'últim, acabat de publicar: Jesucristo, Pascua trinitaria(Madrid, Ciutat Nova, 2024). Hi abordo els misteris de la vida de Jesús assumint que l'itinerari pasqual de Crist −en connexió amb l'encarnació− fa definitivament present −en persona− el «pas» trinitari de Déu en la història.

5- Per què recomanaries la seva lectura i quin benefici en pot treure el lector?

Crec que recomanar una lectura implica entrar en diàleg amb les preguntes que el lector ja s'ha fet prèviament, encara que també és veritat que un llibre també ha de saber provocar-les. El meu afany és poder satisfer tots dos requisits. D'altra banda, m'he centrat molt en la reflexió sobre la persona i el seu mode de ser en relació o reciprocitat, ja que aquest és, sens dubte, un punt de partida i d'arribada ineludible i sempre prometedor.