“La pau no es pot construir mai amb les armes, sinó allargant la ma, i obrint el cor...". Ho sol dir el papa Francesc i hem de reconèixer que no estem en un bon moment. La humanitat retrocedeix quan creu més en la violència que en el diàleg. I això es el que ens passa, que proclamem el dret a la llibertat, a la tolerància i a la democràcia; que proclamem la Declaració Universal dels Drets Humans, però tot aquest programa de bones intencions, contrasta amb la realitat dels fets.

El llenguatge és de pau, però els fets no ho són. No hauríem d'entrar mai en la incoherència de dir una cosa i fer-ne una altra. Hem de ser gent de pau sempre, però amb el coratge i el sentit crític d’anar contra tot allò que és injust i que, per tant, no construeix una convivència pacífica.

 Hem de recuperar allò que els psicòlegs en diuen "escolta profunda". És a dir: aparcar les nostres idees quan l'altre parla. Així podem entrar en el seu pensament per fer nostre tot el que hi ha de positiu. Això no vol dir que hem de renunciar a allò que som, que pensem i que creiem, sinó que, des d’allò que som, respectem allò que és i pensa l'altre. 

Però per això cal que aprenguem a fons l'art del diàleg. Tal vegada sigui el repte més important del nostre temps, que es caracteritza per la diversitat de cultures, de costums, de llengües, de races, de religions... compartint fins i tot els mateixos espais.

Aquest repte ens exigirà aprendre a dialogar amb persones que pensen diferent de nosaltres. Malgrat les diferencies cal generar un clima de bona relació i d'amistat, un clima de confiança. Els interessos contraris poden generar situacions de conflicte, com quan un vol el que l'altre no vol. No són moments per excitar-se, sinó per asserenar-se i, si cal, baixar  mútuament el llistó de les apetències, per facilitar el pacte o l’acord.

Certament, que els mitjans de comunicació demonitzin l’adversari no pacifica i dificulta el diàleg. Hem d'estar convençuts que treballar per la pau ens humanitza, ens pacifica i ens fa més feliços. Una veu autoritzadíssima va dir: "Feliços els que treballen per la pau...."