Fa uns anys em resultava impensable que al nostre continent es produís una guerra com les que van esdevenir durant el segle passat, amb míssils, tancs, bombes… I va tenir lloc la invasió de Rússia a Ucraïna. Milers de persones mortes i desplaçades que, d'un dia per l'altre, van veure les seves vides truncades. Tres anys i mig més tard, encara continuen els bombardejos.

L'octubre de 2023, el vell conflicte entre Israel i Palestina va revifar després que per part de Hamàs es perpatrés un atac terrorista injustificat que va posar fi a la vida de 1.400 persones i en va segrestar 252. Israel va començar una ofensiva bàrbara, criminal, genocida i totalment desproporcionada que sembla pretendre l'extermini del poble palestí i l'ocupació del seu territori. Des de llavors, ha destruït hospitals, escoles, universitats, cases i ha matat unes 64.000 persones, de les quals 20.000 eren nens. No hi ha res que pugui justificar aquesta barbàrie. Persones ho som tots, però els qui no ho consideren així, els manca la humanitat.

Ens omple d'impotència la inacció de tots els governs. I ens preguntem: com és possible que no actuïn? Cada dia compta. I nosaltres, hi ha alguna cosa que puguem fer? No romandre indiferents, com si res d'això estigués succeint davant dels nostres ulls o pensar que no va amb nosaltres i mirar cap a una altra banda. No es tracta d'una guerra més, el 80 % dels morts són civils. És la Humanitat la que agonitza juntament amb Palestina si optem per l'immobilisme i el desànim. Gaza s'ha convertit en el símbol dels valors de la humanitat que es veuen atacats i vulnerats per aquells que no hi creuen.

Com a França, Noruega, Dinamarca, Austràlia, el Senegal, Corea del Sud, Colòmbia, Xile i nombrosos països de tots els continents, sortim al carrer i alcem la nostra veu juntament amb altres veus per demanar l'alto el foc. Els ho devem a totes les que han silenciat, a les persones que han donat la seva vida per la dels altres: periodistes que han continuat informant sabent que podien ser assassinats en qualsevol moment, personal sanitari que, sense descans, ha romàs als hospitals, convertint-se en una víctima més dels bombardejos, pares que han rebut bales quan intentaven aconseguir aliments per portar a la seva família, rescatadors, cooperants, als que han partit en la Global Sumud Flotilla procedents de 44 nacionalitats per intentar trencar el setge i obrir un corredor humanitari que posi fi a la fam… Fem-ho per tots els records robats a milers de persones que no tornaran a veure els seus éssers estimats. Exigim-nos coherència, de manera que no existeixi dicotomia entre el que pensem, creiem, diem i fem, manifestant de totes les maneres possibles, el nostre rebuig a la violència. Ara és el moment d'estar a l'altura. Lluitem amb les nostres armes perquè la solidaritat i la compassió guanyin aquesta batalla. Enfront de les armes que maten, actuem amb gestos d'amor, que és l'únic que manté el mal a ratlla.