Observava com anava baixant l'astre rei a la mega ciutat, mentre avançava cap a la seva cita a l'Hotel W. Una elecció deguda a la proximitat amb les Torres Bessones, icona de Kuala Lumpur, Malàisia i el món sencer.

Una piscina el coronava, des de la qual el canvi de llums li semblava un espectacle que no s'hauria de perdre. El pas de dia li atorgava la possibilitat de bany i copa, en una d'aquelles barres que formen part de qualsevol pel·lícula, on s'exhibeix disseny, riquesa i glamour.

Va optar per prescindir del bany per assaborir amb més calma, i a la vora de la làmina d'aigua, el coco que portava tatuat a la pell verda, la prestigiosa marca per tot arreu projectada, i dedicar-se a la contemplació.

Observava l'ambient cosmopolita, i l'escassetat de butaques ocupades, en trobar-se viatjant en temporada baixa, i enmig d'aquella hora mandrosa en què tothom es refugia a les seves estades. Uns dormisquejant i uns altres preparant-se per abandonar-la; per abraçar l'enrenou i el misteri de la nit que és sempre aventurera.

Van irrompre en escena tres actors. Una adolescent estructural de raça ària, per la pell blanca, els cabells daurats i els ulls blaus, portava un mini biquini de només tres trossets de tela, que es va capbussar amb un estil perfecte. I una parella. Un home gran amb barba, bigoti, cabells foscos, camisa, pantalons i mocassins, acompanyat per una dona molt jove, a la qual només se li apreciaven el rostre i les mans, perquè tota la resta s'embolicava en un sudari negre.

Observava com es van aposentar a primera fila, fins i tot amb el risc de ser esquitxats, i quina va ser la seva impressió més profunda en veure la nedadora experta pràcticament nua.

L'observadora no va voler entrar en judicis de valor, ni conclusions, en els seus pensaments, i va preferir acostar els llavis a la beguda refrescant i projectar la mirada cap a una de les meravelles arquitectòniques del planeta que, al mateix temps que el capvespre, ja havia transformat la seva imatge en canviar la llum i el color. Es va convertir en una gegant platejada i enlluernadora que emergia de l'asfalt, com si fos un arbre futurista i fantasiós.

L'observadora no va voler entrar a desgranar-ho, mentre es delectava en grau superlatiu, però tampoc no va poder evitar reflexionar sobre com de diferents eren les vies. Les vies sobre les quals passava el tren de les seves vides.