Igino Giordani, diputat i director del diari Quotidiano, es va entrevistar amb el papa Pío XII, qui li va dir: "què ha escrit vostè? Diuen que és un revolucionari". Giordani li va respondre així: "Un veritable cristià és, per força, revolucionari: No vol canviar el món? Només que la seva revolució és beneficiosa, construeix, no destrueix; porta amor, no odi, i refà la societat solidària"[i]. Aquest missatge no és només per a polítics, sinó per a qualsevol persona que tracta de viure amb coherència les seves conviccions a favor de la fraternitat. És una crida d'atenció a la nostra manera d'actuar.

En aquests temps ens sentim impotents davant les barbaritats que éssers humans amb poder són capaços de fer per destruir-ne d'altres que no veuen com a iguals, enviant joves a matar altres joves, fanàtics que assassinen a qui veuen com a enemic, o bombardegen nens i escoles. La guerra mai ha donat la victòria "a qui té raó sinó a qui té canons, no a la justícia sinó a la violència"[ii]. I creiem que són uns altres els que han d'actuar, els polítics, els governants. I sens dubte hem d'exigir-los que dirigeixin els seus esforços al diàleg, a la diplomàcia, a la recerca de la pau... i no s'enredin tant en guerres internes, desqualificacions, interessos o lluites de poder.

En la seva encíclica Dilexit nos, el Papa Francesc "veient com se succeeixen noves guerres, amb la complicitat, tolerància o indiferència d'altres països, o amb meres lluites de poder al voltant d'interessos parcials, podem pensar que la societat mundial està perdent el cor"[iii]. I fa tota una reflexió sobre el significat del cor "seu de l'amor... si allà hi regna l'amor, la persona assoleix la seva identitat de manera plena i lluminosa, perquè cada ésser humà ha estat creat davant de tot per a l'amor, està fet en les seves fibres més íntimes per estimar i ser estimat"[iv].

M'ha sorprès que el Papa, en un període històric en què tornen les pors i les dictadures que van desencadenar una segona guerra mundial, escrigui sobre el cor. El que està demanant és un canvi de mentalitat. La nostra revolució ha de néixer des de dins de cadascú. Ningú és insignificant, ancià, marginat, migrant, vulnerable, ningú està exclòs de la seva responsabilitat de construir la pau i la fraternitat. En petites dosis, sense fer soroll, amb l'amor que tots tenim als nostres cors, i que des de la fe sabem que no depèn de les nostres forces. Però sí de la nostra voluntat, ja que tenim la llibertat d'estimar o d'odiar. En el seu discurs després del Sínode de la Sinodalitat destaca que "en aquest temps de guerres, hem de ser testimonis de pau, aprenent a donar forma real a la convivència de les diferències".

Se'ns convida a ser, no només espectadors, sinó protagonistes de la nostra petita història, sembrant les nostres relacions d'aquest veritable amor que brolla del cor, creant unitat on hi ha diversitat. Aquesta és una revolució silenciosa, però eficaç i imprescindible per canviar el rumb de la història present.