El passat 9 de juny la Fundació Crónica Blanca ens va reunir a Esteban Pítaro, acadèmic de la Facultat de Comunicació de la Universitat Austral de Buenos Aires; Manuel María Bru Alonso, delegat episcopal de catequesi de l'arxidiòcesi de Madrid i president de la Fundació Crónica Blanca; Cristina Sánchez, directora del diari "Alfa y Omega"; Martín Bernal, delegat de Comunicació de la diòcesi de Morón a Buenos Aires, i un servidor que és consultor en noves tecnologies a Brussel·les.

El fet que al cap de pocs mesos de ser elegit el nou papa Lleó XIV ja s'estigui començant a parlar sobre les oportunitats i desafiaments que suposa la intel·ligència artificial és, si més no, molt interessant. El papa Lleó XIV ha assenyalat la IA com un desafiament central per a la humanitat. En la seva primera audiència oficial amb el Col·legi de cardenals, va afirmar que la IA planteja reptes decisius, fins al punt d'«identificar la intel·ligència artificial com un dels assumptes més crítics als quals s'enfronta la humanitat». Aquesta advertència reflecteix la preocupació eclesial de sempre per la persona: el Papa insisteix que no poden cedir-se a la tècnica finalitats que degradin el valor de les persones.

En explicar la seva elecció del nom papal, Lleó XIV va fer referència al seu homònim, el papa Lleó XIII, autor de l'encíclica Rerum Novarum el 1891. Així com Lleó XIII va oferir l'ensenyament social de l'Església per respondre a la Revolució Industrial defensant els drets dels treballadors davant un capitalisme incipient, considera que l'Església ha d'oferir «el tresor del seu ensenyament social en resposta a una altra revolució industrial i als desenvolupaments en el camp de la intel·ligència artificial».

En la meva compareixença vaig subratllar el paper que està jugant la Unió Europea a l'hora de regular la IA a Europa. Hem vist com la IA pot amplificar biaixos, manipular informació o ser usada en sistemes de vigilància massiva. Casos de discriminació algorítmica, deepfakes que influeixen en eleccions o tecnologies de reconeixement facial que violen la privadesa, ens han demostrat que no n'hi ha prou amb confiar en la bona voluntat dels desenvolupadors o les empreses. La Unió Europea ha decidit liderar aquest debat global des d'una perspectiva centrada en els drets fonamentals.

Aquestes reflexions papals subratllen l'eternitat dels principis catòlics: la dignitat de la persona, la primacia de la justícia i la solidaritat, són valors immutables fins i tot davant les màquines més avançades. El papa convida al discerniment moral: no n'hi ha prou amb la regulació tècnica, necessitem saviesa cristiana per usar la IA bé. Això implica preguntar-nos sempre si una aplicació tecnològica posa l'home al centre o, al contrari, el redueix o el desplaça d'aquest. L'ètica cristiana reclama que tota innovació serveixi a l'amor al proïsme i al bé comú.

En conclusió, la regulació europea estableix un marc perquè la IA progressi de forma confiable, però el seu esperit final està arrelat en els valors humans i cristians. Com a catòlics, creiem que les ciències són un do diví que poden engrandir la humanitat quan s'encaminen amb amor i veritat. La doctrina social de l'Església ens ensenya que el progrés tecnològic ha de promoure el bé comú i respectar la dignitat de cada persona. Per això, avui l'exhortació final és doble: d'una banda, donar suport a les normes que eviten abusos de la IA; de l'altra, conrear el nostre discerniment ètic segons la fe.