Des de fa ja uns quants anys, la IA ha anat guanyant força i, sobretot, intel·ligència, la qual cosa la converteix en una eina cada vegada més habitual en el nostre dia a dia.

És una realitat que està transformant el món: ja està fent desaparèixer llocs de treball en diferents sectors, cada vegada de manera més massiva i, probablement, irreversible. Però, al mateix temps, està generant noves professions que fa tot just 10 anys ni tan sols podíem imaginar.

Aquest canvi constant em fa pensar que el món avança a una velocitat a la qual la ment humana no sempre aconsegueix adaptar-se. I, en aquest sentit, allò que està passant amb la IA no és quelcom completament nou. Al llarg de la història, altres eines i avenços tecnològics han provocat reaccions molt similars: l'automatització de les fàbriques, l'aparició d'electrodomèstics com la rentadora o el rentaplats, o fins i tot eines digitals com l'Excel, que en el seu moment van fer que molts professionals temessin pel seu futur.

Si ens fixem en aquest últim cas, potser el més semblant a l'actual, veiem que aquella por no es va materialitzar com s'esperava. No hi va haver una desaparició massiva de llocs de treball, sinó una transformació del treball: es va guanyar en productivitat i es van començar a exigir noves habilitats que abans no eren necessàries.

Aquí entra en joc un altre factor molt humà: el rebuig inicial al desconegut. La meva àvia explicava fa poc com ni ella ni les seves amigues van voler fer servir la rentadora durant anys per por: «la roba es farà malbé», «no val la pena», «són molt cares», «com a mà no queda». Amb el temps, però, van acabar incorporant-la a la seva rutina, fins al punt que avui ningú no concep no tenir-ne una a casa.

Amb la IA podria estar passant quelcom semblant, tot i que amb matisos importants.

No obstant això, com qualsevol eina, allò veritablement rellevant no és només la seva existència, sinó l'ús que en fem. I en aquest cas, en tractar-se d'una tecnologia especialment potent, aquesta responsabilitat és encara més gran.

D'una banda, ens pot ajudar a ser més eficaços, a optimitzar tasques i a centrar-nos en allò que realment aporta valor. Però, de l'altra, també pot generar problemes si s'utilitza sense criteri. Un dels més evidents és la tendència a assumir com a veritat absoluta tot allò que genera. Ja estem veient casos de persones que la fan servir com si fos una psicòloga, acceptant sense qüestionar les seves respostes.

En aquesta línia, també és important reflexionar sobre cap on volem dirigir el seu desenvolupament i el seu ús. Fa poc vaig veure un fil a X que es va fer bastant viral i que resumia molt bé aquesta idea: «Vull que la intel·ligència artificial faci la bugada i renti els plats perquè jo pugui dedicar-me a l'art i a escriure, no que la IA creï i escrigui per mi perquè jo pugui fer la bugada i rentar els plats». Moltes de les respostes incidien precisament en això: en el fet que, en lloc de potenciar la nostra creativitat, en alguns casos l'estem delegant.

Per això, una de les claus no és només usar la IA, sinó com l'entrenem. En aquest sentit, comença a agafar força una idea interessant: el mètode de confrontació. Consisteix a fer que diverses intel·ligències artificials contrastin entre elles les seves respostes, es qüestionin i es corregeixin mútuament. D'aquesta manera, en lloc de dependre d'una única resposta, es genera una mena de «debat» que permet detectar errors, matisar conclusions i reduir biaixos.

Aquest enfocament no només pot millorar la qualitat de les respostes, sinó que també introdueix una capa de pensament crític dins del propi sistema. Tanmateix, també obre noves preguntes: qui supervisa aquest procés?, amb quins criteris es decideix quina resposta és la més vàlida?

En definitiva, la IA no deixa de ser una eina més dins de l'evolució tecnològica. Com ha passat altres vegades, generarà incertesa, canviarà la manera en què treballem i ens obligarà a adaptar-nos. Però, probablement, el veritable impacte no serà només en allò que la tecnologia pot fer, sinó en com decidim utilitzar-la.