Si mirem la Natura descobrim que tot canvia i existeix per forces que uneixen i empenyen a crear una cosa nova i més complexa. Els àtoms, la matèria de la qual està fet tot l'Univers, es mantenen en equilibri gràcies a forces nuclears, electromagnètiques i gravitatòries, que la Física ha descobert. En un procés lent, però imparable, es produeixen unions estables entre àtoms que creen molècules més complexes. La Química ens desvetlla els enllaços que mantenen juntes estructures que no deixen de créixer com un engranatge. En un cert moment conformen proteïnes i ADN, una cosa nova i superior en complexitat, i apareix la Vida. La Biologia encara no coneix totes les forces que impulsen el secret de la vida i que uneixen milions de cèl·lules per formar teixits, òrgans, vegetals i animals que cobreixen l'escorça de la Terra. I encara més incomprensible i assenyat és el salt d'on brolla el pensament i la consciència, com a resultat d'una unitat: l'ésser humà, l'estructura dinàmica més complexa de l'univers conegut.

On ens porta aquesta mirada a la naturalesa evolutiva de la realitat?

Les forces que uneixen àtoms, proteïnes, cèl·lules, organismes pluricel·lulars, continuen actuant entre éssers humans i ens aproximen els uns als altres en un desenvolupament imparable que conforma la família, el clan, la societat, la humanitat. Aquesta força unitiva que ens constitueix és l'amor. Una força que aproxima, col·labora, cuida, uneix, encara no ben compresa, però que tota persona sent a dins seu. Einstein deia que és la força més poderosa de l'univers. Perquè és la força que uneix els éssers més complexos, persones conscients que trien en la seva llibertat usar aquest impuls per construir una cosa nova i encara més perfecta. Això és el món unit al qual aspirem i que necessitem per assolir la felicitat, i fins i tot per sobreviure davant els reptes que les relacions humanes provoquen. Perquè l'amor pot dirigir-se cap a un mateix, per interès, plaer, poder, egoisme, es deforma en la seva essència, provocant violència, fam, guerres i mort, causats per decisions errònies de la llibertat.

Per això usem aquesta consciència que empeny a amarar triant bé la direcció d'aquesta força que ens habita. No existim sols, sempre hi ha algú al nostre costat que necessita suport, cura, aliment, escolta, companyia, amor desinteressat, per sentir-se persona. Cada vegada que estimem estem creant un vincle, un enllaç, una relació amb un altre ésser conscient com jo, amb qui creiem una cosa nova, que roman, que contribueix a seguir el procés imparable de l'evolució cap a una major complexitat i perfecció. Deia Chiara Lubich: "L'home és plenament feliç només si posa en marxa i manté encès el motor de la seva vida que és l'amor", està en el nostre ADN. Construir un món nou i més unit per mitjà de la força de l'amor no és una utopia, és la millor decisió des de la nostra llibertat, estem fets d'això. És la nostra tasca quotidiana, la que dona sentit a la vida.