Quan viatgem per llocs de cultures i costums diferents, es corre el perill de veure aquell entorn com a exòtic i estrafolari. Amb aquesta idea es comet l'error de creure que el nostre és el bo, i el dels altres està fora de lloc.

Això passa quan un no està acostumat a conviure en la diversitat, perquè tot allò que és diferent ens molesta perquè ens qüestiona i ens relativitza. Ens podem preguntar: és bo o no és bo relativitzar?

Hem sentit a dir a molts pensadors que relativitzar ens rejoveneix, ens actualitza i ens universalitza, i d'aquesta manera no ens creiem que som el centre del món. Però, d'altra banda, sentim els psicòlegs que ens diuen que la persona necessita tenir uns punts de referència ferms, perquè sinó no sabem per on anem. Són dues postures que semblen antagòniques, però no és així. Perquè cal relativitzar tot allò que és superflu i accessori i absolutitzar tot allò que és fonamental.

Però, com sabem què és el fonamental i què no ho és? Com sabem què és el bo i què és el dolent? Sense por a equivocar-nos, creiem que serà fonamental i bo tot allò que construeix un món amb justícia i pau. Diríem que l'amor és bo perquè uneix, i que l'odi és dolent perquè destrueix. Això es pot dir ben alt, perquè és inqüestionable. Vivim en una societat cada vegada més diversa. Això ens obligarà a relativitzar i respectar la diversitat, però refermant allò que és fonamental.

Viure enmig de la diversitat implica l'esforç d'inculturar-se, com diu l'adagi: "Allà on vagis, fes el que vegis". Això no és, com sembla, un acte de claudicació, sinó un acte de respecte pels costums dels altres. És a dir: sense renunciar a allò que un és o que un creu, respectar allò que és o allò que pensa l'altre. És el gran repte de l'art de conviure.

Acceptar la realitat de l'altre. Que això no és fàcil? Indubtablement. La diversitat de costums afegeix dificultats a la convivència. Però no són unes dificultats insalvables. És un repte que ens educa. Quan donem el primer pas, veurem amb sorpresa que moltes barreres cauen. L'amistat, el diàleg i el respecte per l'altre han de ser l'eina fonamental de tota convivència.