Inicia sessió
Inicia sessió.
Mail*
Contrasenya*
Encara no tens compte?
Registra't i crea un compte
¿Has oblidat la contrasenya?
Mail*
Us enviarem un correu electrònic per restablir la vostra contrasenya.
LA MIRADA DE LA SETMANA
Antoni Pedragosa
La campana de la pau
PUBLICADO

02 de febrer de 2026

Després de la Primera Guerra Mundial, la zona del Trentino, a Itàlia, va quedar tan malmesa, que a la Vall de Rovereto, per iniciativa del capellà del lloc, es va posar en un local els noms i les fotografies de tots els milers de morts d'aquella zona en aquella guerra.

Després, amb les restes dels canons que van quedar escampats per la comarca, es van portar a una foneria, es van fondre i es va fer una campana que cada nit a les nou i mitja tocava en memòria dels caiguts a la guerra. A la campana se li va posar el nom de "Maria Dolens" (Mare de Déu dels Dolors), encara que popularment se la coneix com la campana de la pau, i a sota, dues paraules expressaven un desig: "Mai più" (Mai més), referint-se als horrors de la guerra.

Aquest "mai més" no es va acomplir, perquè va esclatar la Segona Guerra Mundial, i la campana, sota els bombardejos, va quedar greument malmesa. La campana es va tornar a fondre, aquesta vegada es va fer encara més gran; segons els vilatans, és la campana més gran del món: té tres metres i mig de diàmetre, cinc metres d'alçada i vint-i-cinc tones de pes.

El pavelló on hi havia els noms i les fotografies dels caiguts es va restaurar i ampliar per posar els nous caiguts en la segona guerra. A la campana hi ha inscrita una frase de Pius XII que diu: "Tot es perd amb l'odi i la guerra. Tot es guanya amb l'amor i la pau". Quina gran veritat.

Però sembla que no hem après la lliçó, perquè després va venir la guerra dels Balcans, ara la guerra entre Rússia i Ucraïna. Quant de dolor, tant físic com moral, després d'una guerra. Quantes ferides obertes, quant esforç físic i econòmic per acabar recollint un resultat tan dolorós.

Sorprèn que una enquesta feta l'any 2017 per les Nacions Unides, que la va encarregar a una multinacional de l'opinió, a la pregunta de si la gent preferia la pau o la guerra, consulta feta en 117 països dels cinc continents, un 98,7 % optés inequívocament per la pau. I un es pregunta: com pot ser que aquesta minoria ínfima de l'1,3 % imposi la seva voluntat a la majoria del 98,7 %? Senzillament, perquè aquesta minoria té el poder econòmic i polític.

I això que ens recorda aquesta campana, situada al damunt d'un petit turó anomenat Miravall, amb el seu so diari, ens fa present el mal que ens fa la guerra i el bé que pot fer la pau. I la pregunta clau que ens podem fer a nosaltres mateixos seria aquesta: estic al costat de l'enfrontament i la violència, o estic al costat del diàleg i la pau?

Depenent de l'opció que prenguem, marcarà el perfil de la nostra vida. No ens equivoquem a l'hora de triar. Només si triem el camí de la concòrdia, el diàleg i la pau, col·laborarem a fer un món millor. Valdrà la pena esforçar-se per aquest camí, perquè és l'únic que pot donar un bon futur a la humanitat.

NEWSLETTER
Rep el butlletì amb totes les novetats de la revista LAR



+ 34 91 725 95 30