El professor costa-riqueny Norman Marín Calderón, doctor en Filologia i editor, aborda en un assaig la figura literària de l'«esperpento», creada al segle passat per l'escriptor i periodista gallec Ramón María del Valle-Inclán. Així ho defineix: «És una tècnica literària [...] la qual es distingeix per examinar una deformació sistemàtica de la realitat, accentuant els seus atributs grotescos i incoherents en què els animals i les coses s'humanitzen mentre els éssers humans s'animalitzen. Els personatges del cicle esperpèntic són éssers segregats, llòbrecs i deformes, [...] posseeixen, emperò, la perspicàcia del bufó. L'autor esperpèntic exerceix així com un demiürg que intervé en la situació caòtica, la pobla del grotesc i la estructura com un trastorn». I afegeix Marín: «Constitueix una forma de entreveure el món i desemmascarar la realitat».

Aquesta forma literària d'observar la realitat em porta a la ment altres àmbits de l'art que també desemmascaren la realitat, fins i tot la més tràgica, mitjançant recursos irònics tangencials, de vegades fins i tot sarcàstics i cruels, que busquen despertar en el receptor del missatge algun tipus de reacció, ja sigui a favor o en contra del personatge «esperpentitzat». No ho sé, però per exemple molts ninots de les falles valencianes o moltes al·lusions a les murgues dels carnavals gaditans tenen cert regust esperpèntic.

El que potser resulta més sorprenent és quan aquesta «tècnica literària» envaeix la narrativa periodística, si no la crònica històrica. Aquí m'estalvio els exemples que em suggereixen les meves neurones per no ferir sensibilitats ni assenyalar ningú, no fos cas que em denunciïn per difamador. Ara bé, si un està al corrent de la rebotiga informativa, fàcilment identificarà esperpents per aquí i per allà. O sigui, animals que s'humanitzen i «éssers humans que s'animalitzen». I això admet graus.

Hi ha un cas sobre el qual s'ha parlat tant que no crec que fereixi ningú: com es deia el famós nuvi de la senyora Ayuso? Ja saben, aquell que fa tant de temps que és investigat per presumptes delictes fiscals. Gairebé cada dia apareix als informatius i sovint se n'omet el nom, substituït per la falca: «la parella d'Ayuso». És que aquest senyor no té nom propi? Literàriament parlant, Alberto González ha quedat «cosifiat» en mera publicitat de la seva parella.

Això també és un esperpent. Vull dir: no ell, ni tampoc ella (Déu me'n lliuri!), però sí la manera d'informar sobre l'assumpte.