«Elogi de la imperfecció» és el títol de l'autobiografia d'una dona premi Nobel de Medicina[i], on descobreix en la seva vida i les seves investigacions que només des de l'imperfecte es pot evolucionar. Són els errors i els fracassos els que ens fan créixer i buscar noves solucions, crear alguna cosa nova. És un missatge que cadascú de nosaltres pot aplicar-se en la seva aspiració a millorar, assolir l'equilibri i la felicitat.
En els darrers mesos la meva feina de dècades d'aprenentatge i ensenyament s'ha anat complicant per conflictes de relacions humanes. La pressió, els caràcters, la tensió nerviosa s'han imposat, portant molts a un sentiment de fracàs i de frustració. L'equip està trencat, res no funciona, és una angoixa anar a treballar, hem arribat al límit i vénen ganes de llençar la tovallola i donar per perduda la feina de molts anys…
Acabem de viure la Setmana Santa, de gran significat per a milions de cristians. Però no només per a ells, perquè la Passió és el reflex d'un fracàs, d'un projecte frustrat. Després de diversos anys de predicació —el Regne de Déu és a prop—, tot sembla condemnat a desaparèixer. Jesús és empresonat, condemnat i menyspreat. El seu missatge d'amor recíproc que proposa un nou estil de vida, rebut amb palmes i victòries, en pocs dies és sufocat pels poderosos. Els seus seguidors l'abandonen, queda sol, fins al punt de sentir-se abandonat pel Pare. Tots els dolors i sofriments de l'ésser humà es poden veure reflectits en aquella creu. La seva mare Maria també se sent desolada quan el seu fill mor —el sentit de la seva vida— i el recull en els seus braços: és el fracàs total, l'absurd.
En les processons de Setmana Santa veiem milers de persones creients, i d'altres potser no tant, impressionades per la solemnitat d'aquests actes on es veu reflectit l'ésser humà en el seu dolor, en la seva insignificança, conscient que el sofriment i la mort formen part de la vida. En el més pregon resta una esperança que potser tot té un sentit. És temps de reflexió, d'interioritat, d'oració, de trobar-nos amb nosaltres mateixos i d'entreveure el que hi ha més enllà del dolor[ii].
Davant el fracàs i les crisis es pot arribar a la desesperació, fins i tot al suïcidi, com Judes. O es pot assolir l'acceptació davant l'inevitable, amb l'esperança que alguna cosa pugui succeir que doni sentit a aquell absurd, com Jesús. Ell va sentir l'abandó del Pare, però va tenir als peus la seva mare. I ella va sentir la desolació, però va tenir al seu costat el deixeble estimat. L'amor sempre venç, és l'única cosa que ens sosté fins que sorgeix alguna cosa nova.
La fe cristiana no té sentit si no hi ha un pas més, la resurrecció, el renéixer, un nou començament després del fracàs que semblava haver destruït tot. A més de ser el motiu de la presència de Jesucrist al món per als cristians, el missatge de la resurrecció és un renaixement des de les cendres cap a una nova realitat. És el sentit de la història que continua construint-se cap a una humanitat que necessita unir-se en l'amor recíproc per sobreviure. El missatge evangèlic és més viu que mai.
A la meva empresa hem tocat fons, el fracàs del projecte d'aquests anys ens ha obligat a aturar-nos, a intentar comprendre el que feia patir cadascú, les imperfeccions, els errors comesos, i a prendre una decisió: o desaparèixer o tornar a començar. Per a això cal morir a les pròpies idees, escoltar i acollir les dels altres. Sofriment, mort i resurrecció, passos inevitables en les relacions humanes, sempre imperfectes, sempre susceptibles de canviar, créixer i crear alguna cosa nova i millor.
La imperfecció, el fracàs, no és un error de la natura; és el camí únic perquè aparegui alguna cosa diferent, fins a crear un nou equilibri. N'hi ha prou de no desesper-se sinó de triar l'esperança, amb el suport d'algú que ens recordi que l'amor és la força capaç de transformar el fracàs en creixement.
[i] Levi-Montalcini, Rita. Elogio de la imperfección. Círculo de Lectores, Barcelona, 1990. [ii] Guinot, José Luis. Más allà del dolor. Transformar y trascender el sufrimiento. Alianza Editorial, Madrid, 2022.
