Després d'un cap de setmana de visita exprés a Espanya per al casament d'uns molt bons amics, i amb el cor ple d'emocions, reflexionava sobre aquest món.

En els últims anys he tingut l'oportunitat de compartir moltes noces d'amics, incloses les nostres. Cadascuna amb el seu segell personal, adaptada als nuvis, els seus gustos, la seva forma de fer les coses i, per descomptat, també al seu pressupost.

Avui dia, els casaments —i en general qualsevol esdeveniment, religiós o no— s'han transformat en ocasions en què s'inverteix una quantitat considerable de diners. La societat consumista en la qual vivim ens fa pensar que si no hi ha el menú més car, un photocall, un vídeo 360°, diversos grups de música per a diferents moments i una "wedding planner" que coordini fins a l'últim detall, el casament no valdrà la pena. Les xarxes socials, amb el seu poder comparatiu, es converteixen en l'aparador perfecte que ens arrossega cap a aquest consumisme disfressat d'"el millor dia de la teva vida", perquè clar, el moment ho mereix.

Tots podem veure'ns atrapats en aquesta voràgine de proveïdors oferint els seus serveis, però crec que precisament aquí és on convé aturar-se, respirar, mirar-se als ulls i preguntar-se: què és el veritablement important aquí? Què estem celebrant? I llavors, enfocar la mirada en l'essencial: en qui tens al davant i en el que haureu construït junts.

Al final, el que un s'emporta d'un dia així no és si els plats eren verds o blaus, o si el DJ va tancar amb "Ocells de fang" o amb un fil instrumental. El que roman és com es miren els protagonistes, la il·lusió amb què es cuiden i aquest nou començament que neix. Celebrem que s'estimen, que decideixen compartir la seva vida, que es complementen i són millors junts. Celebrem tots: els que hi han sigut des de sempre i els que s'hi han sumat pel camí. Celebrem les històries compartides, les abraçades sinceres, les riallades i les llàgrimes d'emoció.

Són moltes les parelles que, entre preparatius, estrès i discussions, acaben creant friccions innecessàries. Es perd de vista el propòsit i la celebració esdevé una cursa d'obstacles, en què l'essencial queda relegat a un segon pla. I quan per fi arriba el dia, de vegades estan tan cansats i tensos que a penes aconsegueixen gaudir-lo. Per això penso que, més enllà de les flors, el menú, la música o les fotos per a Instagram, hauríem de recordar el motiu que ens reuneix. La veritable essència rau a celebrar l'amor, el compromís, la unió de dues persones que decideixen caminar juntes. Que tota la resta sumi, però que no opaqui.

Que no oblidem mai que l'important no és tenir el casament perfecte, sinó construir un matrimoni feliç. Perquè, al final del dia, el que perdura no són les fotos ni els detalls decoratius, sinó les mirades, les paraules i l'afecte que queda al cor. I per això avui celebro aquests amics, totes les parelles, el seu amor i la seva capacitat de comprendre que l'essencial, és sempre l'important.