Pares, mares i educadors exercim una influència profunda —moltes vegades invisible— sobre la manera com els joves es perceben a si mateixos i sobre allò que creuen ser capaços d'aconseguir. No es tracta només del que ensenyem, sinó també de com els veiem.

Des del moment en què un infant arriba al món, comença una història pròpia. No és una prolongació dels seus pares ni una propietat familiar. És una persona diferent, amb trets físics, emocionals i intel·lectuals propis, digna de respecte i consideració.

Comprendre aquesta idea suposa un canvi profund en la manera d'educar. Significa deixar de pensar en els fills com alguna cosa inacabada o com a projectes personals que han de reproduir les nostres expectatives, i, en canvi, començar a acompanyar-los com a persones úniques, amb la seva exclusiva individualitat i el seu propi camí per recórrer.

Una de les bases de l'educació consisteix a confiar en les capacitats de l'infant o de l'adolescent.

Això implica permetre-li experimentar, equivocar-se i tornar-ho a intentar, sempre que no estiguin en risc la seva seguretat o la seva dignitat. L'error forma part natural de l'aprenentatge; de fet, és un dels seus motors més importants.

La història és plena d'exemples que ho il·lustren. L'inventor Thomas Edison va fer milers d'intents abans d'aconseguir que la bombeta elèctrica funcionés. L'escriptora J. K. Rowling va rebre nombroses negatives abans que una editorial acceptés publicar el primer llibre de la famosa saga de Harry Potter.

Aquests exemples ens recorden alguna cosa essencial: l'èxit sol construir-se sobre molts intents fallits.

Quan permetem als joves enfrontar-se als reptes sense por excessiva a l'error, els estem oferint alguna cosa més valuosa que qualsevol resultat immediat: l'oportunitat de desenvolupar perseverança, confiança i resiliència.

La psicologia social ha estudiat durant dècades un fenomen conegut com a profecia autocomplerta, també anomenat efecte Pigmalió.

Aquest principi descriu com les expectatives que els altres tenen sobre una persona poden influir en el seu comportament fins al punt d'afavorir que aquestes expectatives es facin realitat. Les paraules d'ànim, el reconeixement i la fe en les seves possibilitats actuen com un estímul poderós.

I aquestes influències són encara més fortes quan provenen de persones significatives com pares, professors o figures d'autoritat afectiva.

Educar no consisteix només a corregir errors o assenyalar defectes. Sobretot, implica saber descobrir i potenciar el millor que hi ha en cada persona.

Quan un adult és capaç de veure en un infant o jove els seus talents, fins i tot aquells que encara romanen molt ocults, contribueix que aquests talents floreixin. La confiança actua aleshores com un fertilitzant invisible per al creixement personal.

«L'error és el preu de l'encert».

Antoni Bolinches (1947). Terapeuta i escriptor. Creador de la Teràpia Vital.

Ángel Crespo Ortega és Orientador i Pedagog, amb un enfocament centrat en la persona.

www.orientadorangelcrespo.es