Aquests dies en què la tardor encara no arriba, perquè la calor no concedeix la més mínima treva, podem seguir, gràcies als mitjans de comunicació, un esdeveniment planetari com és l'Assemblea General de les Nacions Unides, on cadascun dels seus 193 membres té la possibilitat d'adreçar-se al món per exposar el seu punt de vista sobre la situació que estem vivint i oferir respostes i alternatives.

És cert que l'estructura mateixa de l'ONU sembla viciada d'entrada, ja que l'òrgan realment decisori és el Consell de Seguretat, on hi ha cinc estats (EUA, Rússia, la Xina, França i el Regne Unit) que tenen dret a vetar qualsevol decisió que afecti els seus interessos, però es va fer així per evitar que les grans potències es neguessin a participar-hi, com va passar amb la Societat de Nacions, creada després de la Primera Guerra Mundial i de la qual els EUA es van mantenir al marge.

Us convidem a visitar la pàgina web de l'ONU, on se'n dona compte detalladament, perquè enmig d'aquest món en caos i a la deriva és una font d'optimisme sa, tot i que comedit. Enguany, el tema proposat és precisament revitalitzar l'ONU perquè esdevingui un autèntic govern mundial que aspiri a resoldre els conflictes de manera pacífica mitjançant el diàleg i que, conscient dels nombrosos reptes que se li plantegen a la Humanitat, no dubti a convocar, en paral·lel a l'Assemblea, l'anomenada Setmana d'Alt Nivell, on s'han afrontat qüestions com el clima, la salut, la governança de la intel·ligència artificial, la pau i la seguretat.

Es tracta d'insistir en els Objectius que l'ONU va anomenar del Mil·lenni, resumits en vuit punts, per millorar les condicions de vida de tots els habitants del planeta, alguns tan bàsics com l'educació universal, la fi de la discriminació de la dona i l'accés a l'aigua potable. Tal com era d'esperar, només es van complir en una part mínima i ha calgut reformular-los i fixar l'horitzó del seu compliment el 2030.

Ens agrada compartir aquest entusiasme de l'ONU per intentar complir el seu paper, des del seu secretari general fins a totes les persones amb bona intenció que dediquen el seu esforç a aconseguir-ho.

Però, quan contemplem després la realitat, ens adonem que aquesta és tossuda i s'obstina a portar la contrària a l'ONU. Sembla com si els quatre genets de l'Apocalipsi (la Pesta, la Guerra, la Fam i la Mort) cavalquessin desbocats damunt dels seus fogosos corsers per la faç de la Terra.

El nostre planeta és ara, més que mai, un món en caos: megapotències, imperis en declivi, colossos econòmics, estats emergents al costat d'estats fallits, organitzacions supranacionals de països una mica estancades, subdesenvolupament i misèria en bona part del planeta, guerres que semblen irresolubles i que causen enormes patiments a la població civil, desinformació, inestabilitat, catàstrofes naturals, esgotament dels recursos, la pobresa més extrema al costat de la riquesa i l'opulència més grans, manca de lideratges positius.

Però el fet que no hi hagi hagut una tercera guerra mundial i la mera existència de l'ONU i d'altres organismes que en depenen són una prova que encara hi ha un camí per a l'esperança. Malgrat les contínues adversitats, continua aquí com un far que pot il·luminar enmig del desassossec planetari. Per això, proposem seguir amb interès les deliberacions i adonar-nos de l'enorme poder que poden tenir paraules com pau, diàleg, humanitarisme, cooperació. Són com un bàlsam davant de tants interessos geopolítics contraposats i de conflictes bèl·lics que causen la barbàrie i la destrucció, davant de tants problemes candents als quals s'enfronta la Humanitat.

No són uns simples discursos protocol·laris carregats, més o menys, de paraules ben intencionades, sinó l'última oportunitat que li queda a la Humanitat perquè aquest galopar apocalíptic no acabi per arrasar-nos.