Qui és Lleó XIV, el nou papa? El nom és poc conegut, però en pocs minuts tothom es va assabentar del seu origen i va començar a estimar-lo. Un home que té en el seu currículum una sèrie d'importants experiències pastorals, culturals i humanes que ara semblen dir que estava predestinat a ser elegit.

És bo recordar alguns trets de la vida humana del pontífex. Nascut el 14 de setembre de 1955 a Chicago (Illinois), era prefecte del Dicasteri per als Bisbes i cardenal des del 2023. Va ingressar a l'Orde de Sant Agustí el 1977, va fer els seus vots solemnes el 1981 i va rebre l'ordenació sacerdotal l'any següent. Després de formar-se a la Unió Teològica Catòlica de Chicago, va obtenir una llicenciatura, i després un doctorat en dret canònic a Sant Tomàs d'Aquino a Roma. Missioner al Perú des de la dècada de 1980, va treballar en contextos pastorals i formatius, especialment a Trujillo, on va ser formador, prior i vicari judicial.

Un papa que prové d'un carisma de data molt antiga, i que el 1999 va ser elegit provincial de la seva província agustina americana i el 2001 es va convertir en prior general de l'Orde de Sant Agustí. En tornar als Estats Units el 2013, va ser cridat per Francesc al Perú, on es va exercir com a administrador apostòlic i després com a bisbe de Chiclayo, del 2014 al 2023. Membre d'importants dicasteris vaticans, va ser nomenat prefecte del Dicasteri per als Bisbes i president de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina el 2023, convertint-se en un dels homes clau en la selecció de nous bisbes a escala mundial. Va ser creat per Francisco al consistori del 30 de setembre de 2023.

L'anunci del protodiàcon, Card. Dominique Mamberti, va provocar els aplaudiments d'una abarrotada plaça de Sant Pere, al principi sorpresa i després exultant, en un onejar de banderes que parla de la vocació universal de l'Església catòlica. Tot i que ja abans de l'anunci s'havia estès per Sant Pere la idea de poder veure el nou papa a la plaça, i també a través dels mitjans de comunicació arreu del món, l'estupefacció i alhora l'alegria que aquest fet es produís i de comprendre que la Història continua, que sempre hi ha un home de blanc a Roma que és autoritat moral molt més enllà de les diferències religioses i polítiques, no van deixar de commoure els presents.

Les primeres paraules del papa van ser simples: si Joan Pau II havia dit que s'obrissin les portes a Crist, si Benet XVI havia recordat la centralitat de la fe, si el papa Bergoglio simplement havia introduït la familiaritat, amb el conegut «bona nit», el nou papa va invocar inequívocament la pau: «La pau sigui amb tots vosaltres... Una salutació de pau que entra als vostres cors i arriba a les vostres famílies, a tots els pobles del món».

I després la benedicció a la ciutat de Roma, i després al món sencer, com ho havia fet Francesc. «Déu ens estima, Déu ens estima a tots, el mal no prevaldrà!». I de nou: «Sense por, de la mà de Déu i els uns amb els altres, continuem endavant». Amb una altra nota molt cristiana: «Crist ens precedeix. Construint ponts, amb diàleg, amb punts de trobada, amb un sol poble, sempre en pau». Amb una deferent salutació al seu predecessor: «Gràcies al papa Francesc». I de nou: anem endavant «per la pau i la justícia, sense por, per anunciar l'Evangeli i ser missioners, en una Església sinodal, que busca sempre la pau, la caritat, que busca estar a prop dels que pateixen». I no podia deixar de citar un famós lema de sant Agustí, ell deia: «Amb vosaltres soc cristià i per a vosaltres soc bisbe. Tots podem caminar junts».

Una primera reflexió obligada és que l'Església catòlica ha estat capaç de donar un testimoni d'unitat i de presa de decisions: del coll d'embut amb 133 cardenals, assistits per l'Esperit Sant segons els catòlics, només va sortir un nom, la convergència va ser ràpida, tot i que en l'espera del cònsol, com de costum, les pistes s'havien revelat i els candidats aspirants a papa eren bàsicament vint, malgrat que la llista dels que hi optaven en sumés 133. La unitat és una de les notes de l'Església, també aquesta vegada s'ha expressat, almenys en la catolicitat.

L'Església catòlica també és universal: la distribució de les nacionalitats al col·legi cardenalici és ja un testimoni d'universalitat. L'origen geogràfic del nou papa és, en qualsevol cas, absolutament indicatiu: americà, en el mateix moment en què la identitat d'aquest gran país està en seriosos problemes, fins i tot en el camp catòlic.

I una vegada més, l'Església és santa: ara li correspon al papa una gran responsabilitat, és a dir, consolar els fidels en la fe, després portar l'Evangeli als seus cors i treballar pel triomf de la fraternitat universal al món i per la santedat del poble cristià, en particular dels catòlics.

Finalment, apostòlica: el llegat dels papes anteriors —de Pau VI a Joan Pau I, de Joan Pau II a Benet XVI, de Francesc a Lleó XIV— l'Església catòlica sap expressar la continuïtat fins i tot en la diversitat. Quina altra gran organització social ha estat capaç en l'últim segle d'expressar tal varietat de pontífexs, fins i tot amb sensibilitats profundament diferents, però igualment esforçant-se per la construcció de l'Església catòlica, a "traficar" amb els quatre diàlegs "establerts" en el Magisteri per Pau VI —dins de la catolicitat, en l'ecumènic, en el camp interreligiós i en el de la cultura contemporània— per la pau en el món? Cap organització en absolut.

Els desafiaments que s'obren per al nou papa són molts i variats, tant interns com externs; des de la confirmació de les reformes dins de l'Església catòlica fins a la revolució digital que canvia les relacions entre els humans; des de la "tercera guerra mundial a trossos" fins al gran desafiament de la justícia (no és casualitat que el nom recordi a Lleó XIII,  l'iniciador de la Doctrina Social de l'Església); des de la qüestió de les relacions entre dones i homes en l'era LGBTIQA +, des de les qüestions interreligioses fins a la de les formes de presència dels cristians al món.

Com a lema, el nou papa ha triat «In illo uno unum», una cita de sant Agustí, que es pot traduir com "en l'un (Crist) som un", una clara crida a la unitat de l'Església.

Bona feina, Lleó XIV!

Font: Città Nuova