La ONG «Metges del Món» va presentar un documental filmat en llocs de guerra, que és realment esgarrifós. Veiem infància malferida, plorant al mig d'un espai en runes, amb un estat veritablement lamentable. Veiem un nen amb una cama amputada, embolicada amb una tovallola plena de sang, i un altre nen porta a les mans el tros de cama que ha perdut el seu company.

Veient aquesta atrocitat, un es pregunta: per què fa res la comunitat internacional davant d'aquest genocidi? Per què serveix el Tribunal Internacional de La Haia, que en realitat hauria de servir per arbitrar conflictes entre estats? Per què serveixen els cossos diplomàtics? Defensen els interessos propis, en lloc d'afavorir el diàleg i l'acord de les parts en conflicte. Gran part dels congressos de diputats generen més l'enfrontament que l'acord.

Em deia un diputat del parlament danès que segueix les dialèctiques del parlament espanyol, i troba una gran diferència amb el parlament danès. Aquí prima la confrontació; allà, el diàleg per afavorir l'entesa. Una funció extraparlamentària que ja fa temps que allà posen en pràctica és la relació personal entre els adversaris polítics per generar un clima d'amistat entre ells i allunyar la crispació del debat parlamentari.

Es tracta de promoure una educació en favor de la concòrdia i la pau. Vet aquí una feina que no hauria de faltar mai a la família, a l'escola, amb el veïnatge, a la feina, i en el món de l'economia i la política, per generar una cultura d'una coexistència de qualitat. És aprendre a viure per conviure.

Conviure, quan hi ha sintonia d'interessos, de sentiments, de desitjos, no resulta difícil. Les dificultats comencen quan hi ha disparitat d'opinions, quan el que jo penso no coincideix amb el que pensa l'altre. Aquest és el moment que exigeix el millor de nosaltres, perquè si en lloc del millor surt el pitjor, transformem el conflicte en un enfrontament, que pot donar lloc a diferents formes de violència: la violència verbal, la violència física, i la pitjor de les violències, l'odi.

Si surt el millor del que portem dintre nostre, ens situarem sempre de igual a igual, ningú per sobre de ningú, ajustarem les nostres apetències perquè ningú surti perjudicat, i que el diàleg entre les parts sigui autèntic. Per això fan falta dues coses. Una: posar-se a la pell de l'altre i escoltar les seves raons. Dos: explicar les nostres raons sense voler imposar-les. I una cosa que sembla banal i no ho és: el nostre aspecte, que sigui amable i somrient, perquè això afavoreix la concòrdia i la reciprocitat. Així posem el nostre granet de sorra per conviure en pau.