Un amic que treballa en un jutjat em comentava que, des de principi d'any, ja havien rebut 322 peticions de divorci. Aquesta xifra ens fa reflexionar: quines són les raons d'aquests nombrosos trencaments? Quins són els punts vulnerables als quals hauríem de posar una atenció especial?

La realitat és que quan dues persones formen una parella, cadascuna aporta les seves rutines, els seus costums i els seus comportaments de les famílies d'origen. Aquesta diversitat de formes de viure pot ser una font de conflicte. Posar en comú realitats diferents implica que la parella parli, però parli amb un llenguatge intel·ligent. Per gestionar una discrepància, segons el tipus de llenguatge que fem servir, podem empitjorar la situació o al contrari: un llenguatge conciliador pot afavorir l'entesa.

No és el mateix dir: «és que amb tu no hi ha qui s'hi entengui», que dir: «reconeguem que no estem d'acord, però podem buscar camins en què ningú surti perjudicat». Aquesta segona opció obre camins de diàleg i educa a saber conviure en la discrepància.

Quan la comunicació té la capacitat de posar-nos al nivell de l'altre, en què ningú es vol posar per sobre de ningú, es produeix un canvi que permet afrontar qualsevol situació per difícil que sigui. Cal descartar l'orgull i la desconfiança i donar pas al respecte per l'altre. És substituir el «jo primer» pel «tu primer». És canviar l'egoisme per l'altruisme, canviar l'interès propi pel bé comú. Canviar la cultura de tenir per la cultura de donar. Per aquest camí, descobrim una manera de viure més humana, més lliure i psicològicament més sana.

Cal tenir clar que el conflicte, la discrepància o el fet de tenir idees diferents no és cap motiu per deixar de respectar-nos. Quan tractem de mirar els altres sense jutjar-los, si són simpàtics o antipàtics, si són dels nostres o dels altres, ja hem fet el primer pas cap a la universalitat, que és respectar tothom sense excloure ningú. Freud deia que la capacitat d'estimar i donar-se als altres ens fa psicològicament més equilibrats i alegres. R. Tagore ho resumeix de forma lúcida amb aquesta frase: «Buscava la meva felicitat i no la vaig trobar. Vaig buscar la felicitat dels altres i vaig retrobar la meva».