Quan un infant o adolescent acudeix a la seva mare o al seu pare, ho fa moltes vegades confiat que pot compartir amb ells les seves preocupacions o dubtes.

Evidentment, si en fer-ho no troba acceptació ni escolta verdadera, si nota pressa o li resulta clar que és una molèstia per a qui escolta, probablement s'ho pensarà dues vegades abans de tornar a acostar-se amb la mateixa intenció.

Per això, serà difícil que torni a confiar-li els seus pensaments, problemes, situacions complicades, dubtes o reflexions.

És la teva missió, com a mare, pare, tutor o representant, aconseguir que, quan el teu fill amb prou feines «balbucegi» les primeres paraules de confidència, aprenguis a deixar de banda les teves obligacions i presses, i facis «aturar el temps» per centrar-te en ell. Prova de ser capaç de crear una mena de bombolla compartida, en la qual —en aquell moment— només existeixin dues persones: ell i tu.

Amb l'atenció, l'escolta i la cura que li ofereixes, l'infant o adolescent se sent especial per a tu i s'aconsegueix crear aquell clima d'acceptació i comprensió que l'empeny a comunicar-se amb el cor.

Escoltar-lo no és només sentir-lo, perquè moltes vegades sentim les seves paraules mentre raonem i analitzem el que ens diu, o bé reflexionem sobre el que està expressant i dialoguem només amb nosaltres mateixos, en lloc de fer-ho amb el nostre fill.

Sovint, busquem com li respondrem, matisant, criticant o confirmant les seves paraules, contestant o contradient el que exposa.

Res d'això no és escoltar de debò.

Avui dia l'escolta està infravalorada. La informació, les declaracions, les protestes, els fets insòlits, les escenes fora del comú, les conductes estramb òtiques que ens arriben o que busquem a les xarxes socials sembla que esgoten la nostra dosi diària de capacitat d'escolta.

Escoltar de debò el teu fill resulta un moment màgic, en el qual pot desfogar-se, confiar-se a tu i sentir l'amor que li regales.

Després d'escoltar-lo profundament, i quan ho vegis necessari, ofereix-li alguna opinió, si t'ho ha demanat, i aquestes paraules, o aquests gestos que li manifestes, resultaran, molt sovint, apropiats i respondran adequadament al problema o al tema que t'ha exposat.

En aquells moments, ell es trobarà respirant acceptació, confiança, misericòrdia, comprensió, valoració i afecte.

Sap que hi ets per ell i per a ell. El teu «cel» es troba amb el «cel» del teu fill.

Aquests són moments especials que recordarà sempre al llarg de la vida.

Fes-li el regal de molts d'aquests moments!

«Així com hi ha un art de parlar bé, existeix un art d'escoltar bé». Epictet de Frígia (c. 50-135) Filòsof grecorromà.

Àngel Crespo Ortega és orientador i pedagog, amb un enfocament centrat en la persona.

www.orientadorangelcrespo.es