En aquest nou article, continuem afegint una nova «gota educativa» que pugui orientar-nos en l'educació dels nostres fills i alumnes.

En el present article, enllaçarem els plantejaments de Béchamp i Bernard, en el camp biològic, amb la feina que, com a educadors, convé realitzar.

Claude Bernard, biòleg, metge i fisiòleg francès del segle XIX, seguint les teories del també biòleg i químic Antoine Béchamp, argumentava que el més important a tenir en compte en el procés de qualsevol malaltia no era el virus, el bacteri o el germen que atacava, sinó l'«hàbitat» o lloc on la malaltia es produïa, és a dir, les condicions i circumstàncies en les quals es trobava el pacient quan li esdevenia una determinada infecció vírica o bacteriològica.

Explicava que la malaltia, com a procés biològic que és, es desenvolupa, en major o menor intensitat, en funció de la situació i l'estat en què es trobi l'individu afectat, així com del medi ambient on es produeix.

Podem extrapolar aquesta teoria al camp del comportament, la conducta humana i l'educació.

Per aconseguir el benestar psicològic i afectiu, així com la maduresa del teu fill, no t'has de concentrar, fonamentalment, a investigar l'essència dels problemes, traumes o dificultats que va trobant en el camí de la vida —tot i que sempre és bo identificar-los, comprendre'ls i treballar-los—, sinó que, fonamentalment, has d'ajudar el teu fill a dotar-se de capacitats, estratègies, tècniques i fortaleses (psíquiques i mentals) que l'ajudin a afrontar i superar les vicissituds de la vida i que contribueixin que es desenvolupi de manera harmònica, induint-lo a caminar cap a l'assoliment de la millor versió de si mateix.

Per a això, un dels seus fonaments és que se senti estimat, acceptat sense judicis, de manera generosa, amb un amor incondicional, sense mesura. Aquesta és, sovint, la base des de la qual pot consolidar-se, en el nostre fill, la seva fortalesa, la seva capacitat de resistència i de resiliència.

Posseir resiliència no significa que desaparegui el sofriment, els traumes i les ferides, sinó que aquestes siguin reconegudes i acceptades com a punt de partida per reiniciar-se un mateix amb més vigor i empenta.

No consisteix a evitar al nostre fill la possibilitat de trobar dolors, desenganys, rebuigs i sofriments, sinó a dotar-lo d'eines i estratègies que —en bona mesura— el protegeixin davant les «agressions» de tot tipus que pateixi, que l'ajudin a acceptar-les i superar-les, perquè té reforçat el «sistema immunològic» de la seva psique, perquè camina, amb pas ferm, cap a la millor versió de si mateix, cap al seu creixement interior i la seva maduresa.

«[…] la bona fusta no creix amb calma, […] com més fort és el vent, més forts són els arbres.»

Douglas Malloch (1877-1938) Poeta estatunidenc

Ángel Crespo Ortega és Orientador i Pedagog, amb un enfocament centrat en la persona. www.orientadorangelcrespo.es