Educar és una de les tasques més complexes i, al mateix temps, més decisives en la vida de l'ésser humà. Pares, mares i educadors intenten cada dia orientar els nens i adolescents perquè es converteixin en persones madures, responsables i capaces de construir una vida amb sentit i feliç. Tanmateix, enmig de normes, consells i correccions, de vegades s'oblida una veritat fonamental: s'aprèn molt més del que es veu que del que s'escolta.

En realitat, educar no consisteix únicament a transmetre coneixements o corregir conductes. En el seu sentit més profund, educar significa acompanyar una persona perquè arribi a ser la millor versió d'ella mateixa, desenvolupant les seves capacitats i contribuint amb elles al bé dels altres. Deia Erich Fromm: «La tasca principal de l'home en la vida és donar-se a llum a si mateix, arribar a ser allò que potencialment és».

Aquesta tasca, però, és plena de reptes i dificultats. Molts pares, mirant enrere, podem reconèixer que no sempre hem actuat com hauríem volgut. De vegades, el cansament, les preocupacions o la pressió del dia a dia ens fan reaccionar amb impulsivitat, perdent la serenitat, actuant amb rancor o dient paraules que després lamentem.

També hi influeix el fet que tots hem estat educats dins d'un determinat context. Sovint reproduïm, gairebé sense adonar-nos-en, els models que hem rebut en la nostra infància. Si els nostres propis pares o educadors no sempre van tenir les eines necessàries per educar convenientment, és possible que algunes d'aquestes limitacions s'hagin transmès també en la nostra manera d'educar.

Però educar no és un procés tancat ni irreversible: sempre existeix la possibilitat de fer-ho millor, de recomençar.

L'educació és, en realitat, una relació que es construeix dia a dia. I en aquesta relació hi ha un principi pedagògic tan simple com poderós: l'ensenyament més eficaç és l'exemple.

Podem explicar a un nen que no ha de mentir, però si ens veu mentir amb freqüència, aprendrà que la mentida és acceptable. Podem demanar-li que no cridi ni sigui agressiu, però si nosaltres reaccionem de vegades amb ira o violència, aquest serà el model que interioritzarà. Podem exigir ordre, respecte o generositat, però si les nostres accions quotidianes no reflecteixen aquests valors, les paraules perdran tota credibilitat.

Els nens i adolescents observen contínuament els adults, analitzen les nostres reaccions, els nostres gestos i les nostres decisions. És a través d'aquesta observació com, en gran mesura, van construint la seva pròpia manera de veure, entendre i actuar en el món.

Per això, l'exemple no és simplement un complement de l'educació: n'és el fonament més profund.

«Viu de manera que, quan els teus fills pensin en la justícia i la integritat, pensin en tu». Jackson Brown Jr. (1940-2021) Escriptor estatunidenc

Ángel Crespo Ortega és Orientador i Pedagog, amb un enfocament centrat en la persona. www.orientadorangelcrespo.es