En Naim fa 20 anys que resideix al nostre país. Parla acceptablement la nostra llengua i viu i treballa en un poble del Baix Montseny. Té sempre un punt de somriure a la cara que facilita el contacte amb ell. Parla poc i el que diu té sempre un contingut que fa reflexionar.

S'ha integrat en els costums del poble, i participa activament als actes de la festa major. Ha après a jugar al frontó i ho fa força bé. Els dies de festa hi ha molta gent que vol jugar i cal esperar-se asseguts en una grada. Jo trec la raqueta de la funda i em cau a terra un quadernet que posa a la portada: "Declaració Universal dels Drets Humans".

En Naim el recull de terra, el mira i amb el cap fa una negació. Li pregunto el perquè d'aquella desaprovació, i em diu: no és declaració universal dels drets humans, sinó declaració Occidental dels drets humans. I em diu: No podem parlar de drets humans universals, mentre hi hagi una part del món benestant, i una altra part patint sofriment i pobresa. I m’explica que el seu cosí que treballa a les mines de bauxita del seu país, cobra l'equivalent de 12 euros diaris, i el valor de la bauxita extreta, se l'emporta França, quan és un mineral del seu país.

Aquestes paraules d’en Naim posen de manifest una trista realitat: que el benestar d'uns genera la pobresa d'altres.

En Naim ens explica que per sortir del seu país, Guinea, va caminar dos anys pel desert, sis mesos pel Marroc, i després la incerta aventura de travessar el mar i arribar a aquesta terra. Diu que el patiment del viatge ha valgut la pena, aquí té seguretat, treball i una vida digna.

Per què hi ha aquesta diferència entre països benestants i països pobres? Senzillament, és el senyal que ha deixat el colonialisme. Aquestes diferències injustes es podrien superar. Només caldria pactar el preu dels productes en igualtat de condicions, per equilibrar beneficis. Però els monopolis no afluixen ni renuncien als seus privilegis.

Encara que sembli estrany, hem d'aprendre de l'indigenisme quítxua i aimara dels Andes, que proclamen la igualtat de béns per a tothom. Tots iguals en recursos i en dignitat, i cura atenta d'aquell que ho necessita.

També la filosofia Ubuntu africana parla de la igualtat en la societat humana. Els que des d'Occident qualifiquem a la lleugera de societats primitives, ens donen una lliçó d'ètica humana. Esperem que algun dia ho arribem a aprendre.