Entrar en diàleg requereix com una mena de curiositat universal. És el desig de saber, de preguntar, d'escoltar. És admetre que sabem unes coses però ignorem unes altres. Quan creiem que ho sabem tot, el diàleg no és possible. El punt de partida és que ningú cregui que té tota la raó. Quan ho admet està disposat a escoltar altres raons. És per això que el diàleg és el millor antídot contra la polarització, les radicalitzacions i els feixismes.

Quan el diàleg és autèntic, escoltar el que diuen els altres és fonamental. Entrellaçar les pròpies idees amb les dels altres, per veure les raons de cadascú. Així es construeix una cosa nova. Entre les idees de l'un i les de l'altre, surt una idea conjunta més àmplia i elaborada. En el cas del debat, es parteix de la premissa que un té tota la raó i l'altre no la té, i es busquen totes les raons i els arguments perquè un guanyi i l'altre surti derrotat. No és aquest el camí a seguir. Hauríem d'ensenyar a dialogar i a col·laborar, no a debatre i a competir. Aprendre a dialogar serà el gran repte del nostre temps.

No pot haver-hi diàleg si les dues parts no estan disposades a escoltar-se. Si una part vol dialogar i l'altra vol debatre, estem perdent el temps. Cal recuperar l'hàbit de l'escolta profunda. És a dir: quan l'altre parla, cal que deixem les nostres idees aparcades per poder entrar en el pensament de l'altre. Per fer nostre tot el positiu que hi hagi en el seu pensament. Això no vol dir que s'hagi de renunciar a allò que som, a allò que pensem o allò que creiem, sinó que vol dir que, essent el que som, respectem el que és i el que pensa l'altre.

Hem viscut una certa densitat de campanyes electorals. En quasi totes hem vist l'atac i el menyspreu de l'adversari. Hem vist com la diversitat es veu com un fet negatiu, que comporta confrontació i conflicte, quan l'hauríem de veure com una ocasió d'intercanvi i enriquiment mutu. Hem sentit a dir tantes vegades que escoltar l'adversari és un signe de debilitat política. Amb aquesta visió tan desenfocada, hem deixat la porta oberta a societats violentes que porten a l'enfrontament. Per això és tan important un espai on el diàleg sigui possible.

Aquestes condicions, dissortadament, no són fàcils. Perquè una part pot tenir ganes de dialogar, però si l'opinió de l'altre és manifestament negativa contra la dignitat de la persona, hem d'expressar respectuosament el nostre desacord, perquè el diàleg també ha de tenir una dimensió pedagògica i educativa, en la que tots puguem aprendre de tots. El bon resultat no sempre està garantit. Però almenys que puguem dir que hem arribat a l'acord que no estem d'acord, però sempre pacíficament, des de la confiança i el respecte.