Pertànyer a un indret implica sentir-se acollit pels seus ambients, però l'arquitectura hostil envia el missatge contrari. Darrere de la façana de l'ordre i la prevenció, les estructures agressives degraden la vida comunitària, aïllen els veïns i castiguen els més vulnerables. Analitzem com la ciutat moderna va començar a rebutjar-ne els habitants i perquè l'empatia ha de tornar a ser l'eix de la planificació urbana.
