Parlant de la necessitat de la pau, el papa Francesc va dir que «perquè la pau sigui una realitat, ens hem d'allunyar de la lògica de la guerra, perquè amb l'armament actual la guerra és potencialment catastròfica. Diguem un ferm no a la guerra. La guerra mai és justa. Només la pau és justa. La pau no ha de ser constituïda sobre el precari equilibri de la dissuasió, sinó sobre la fraternitat que ens uneix».   

La realitat d'aquestes paraules posa de manifest que la dissuasió és una retòrica amenaçadora, en què cal demostrar una major capacitat destructiva que l'adversari. És com una estratègia de generar por per evitar que l'oponent actuï d'una forma inconvenient. 

Per ser constructors de pau, en lloc de tàctiques dissuasives cal potenciar polítiques de distensió i desarmament.  Perquè és molt difícil obrir-se als altres des de la prepotència quan un es creu més fort que l'altre, quan creu que té sempre la raó i l'altre no la té mai. Hem de tenir el coratge i el sentit crític per lluitar contra tot allò que és injust, i que no construeix una convivència pacífica. 

Cal recuperar allò que els  psicòlegs anomenen "l'escolta profunda", és a dir, quan l'altre parla és important que aparquem les nostres idees per entrar al pensament de l'altre, i veure què hi ha de positiu en el seu pensament. Això no vol dir que hàgim de renunciar a allò que som, a allò que pensem, a allò que creiem, sinó que, essent el que som, respectem el que és i el que pensa l'altre, i així aprendrem a fons l'art del diàleg.

Pot ser que sigui el repte més important del nostre temps, un temps en què conviuran la diversitat de cultures, de costums, de llengües, de races, de religions…, i aquesta diversitat es farà present en un mateix espai. 

És una oportunitat per treure el millor de nosaltres i generar un clima de bones relacions, d'amistat, de confiança i, si pot ser, tractar-nos pel nostre nom, perquè això personalitza i apropa la relació, fins al punt de ser conscients que pensar diferent no és motiu per deixar de respectar-nos. Hem de ser coherents entre el que pensem i el que fem.

Parlem de drets humans, de llibertat, de tolerància, però aquest programa de bones intencions, contrasta amb la realitat dels fets. Hem d'evitar la crispació davant la discrepància. Cal asserenar-se i, si cal baixar el llistó de les apetències per facilitar el clima d'acord i de pacificació, doncs fem-ho.