Si podem, busquem uns dies per descansar i que ens deixin espai per a la contemplació i la reflexió.

S'ha dit tantes vegades i amb raó, que vivim en un món molt accelerat i ple de soroll, que no deixa espai ni a la tranquil·litat ni al silenci. Tot son presses, i l'allau informatiu que rebem no és propici per a la reflexió, i veure amb calma, no tant el que passa, sinó per què passa el que passa. Una quantitat exagerada d'informació més aviat desinforma i transformem la informació en un entreteniment. Fem el creugrama, el sudoku, picotegem les notícies, mentre prenem el cafè. És evident que aquest no és un camí adient per entrar en el món de la reflexió.

La reflexió exigeix una etapa prèvia: l'observació, que si és atenta i reflexiva ens obre la porta a la contemplació. Això sí, una ment neta de prejudicis, que no està ocupada ni per episodis passats ni per esdeveniments futurs, sinó plenament en el present. També el silenci afavoreix l'espai d'observació. És com una cadena que comença per veure, veure per observar, observar per contemplar, i contemplar per reflexionar.

Quan arribem a aquest punt, podem ser conscients que vivim en un espai de l'univers, la nostra Terra, que és una autèntica singularitat. Les condicions que es donen aquí fan possibles les síntesis que generen la vida. Tinguem present que aquestes condicions són altíssimament improbables. La possibilitat de vida a l'univers, a més de la nostra, és possible però no ens consta i segurament no tindrem aquesta certesa, almenys per ara... La possibilitat de vida a altres llocs és molt petita, però la immensitat de l'univers augmenta aquesta possibilitat, tot i que disminueix la possibilitat tècnica de contacte.

El fenomen vital que s'ha produït aquí és fruit d'uns processos bioquímics d'una complexitat creixent que permeten generar unes funcions, així com guardar i transmetre informació que garanteixi l'aparició i l'expansió de la vida. Per què i com s'ha produït aquesta meravella? Per què i com l'home ha tingut la capacitat d'estudiar-la? Aquesta és una de tantes coses que es pot contemplar amb admiració.

La Terra és un espai admirable del qual formem part. Cal no perdre el sentit de pertinença a aquest tot del qual formem part. Aquest serà un dels reptes que tindran els educadors amb els joves: fomentar una intel·ligència existencial observadora i contemplativa que ens faci valorar la vida, tant la nostra com la vida en general, així com un profund respecte per aquest tot del qual formem part, conscients que si fem mal a aquest tot ens fem mal nosaltres mateixos.