En relació amb el meu article anterior, som molts els espanyols que residim temporalment o permanentment a l'estranger. En el meu cas, a Brussel·les, una ciutat moderna, oberta i cosmopolita. Una ciutat que acull moltes institucions internacionals.

Trobo ben curiós que una mateixa sembla com si tingués dues mirades diferents. Una enfocada a les institucions internacionals amb tota una gamma de serveis centrats principalment en l'ecosistema europeu, on s'apleguen funcionaris, polítics, lobistes, gestors, estudiants, empresaris, experts... En diuen la «bombolla europea».  Aquí s'hi solen crear relacions entre europeus o expatriats que treballen dins d'aquesta bombolla.

Després, a part, hi ha la realitat belga pròpia del país. Un país amb una rica història: cultural, patrimonial, social, política i econòmica. Un país dividit entre valons i flamencs, francòfons i neerlandesos. Un país que sembla que sempre està al límit de la seva existència, però que conté un caràcter peculiar que el fa encantador fins i tot a l'hora d'arribar a acords polítics o fins i tot entre veïns.

Entre ambdós mons ens podem trobar la resta de ciutadans que, per una raó o una altra, no pertanyem a cap dels dos, o potser pertanyem a les dues sense voler-ho. És a dir, en el meu cas, soc un ciutadà espanyol que resideix a Bèlgica on pago els meus impostos. Però alhora tinc molts amics a la bombolla europea amb els quals fem moltes activitats socials i polítiques. Aquest és un país de clarobscurs, del mateix color que el cel que cobreix Brussel·les.

Ara que he tingut l'oportunitat de tenir un fill a Brussel·les, m'adono de la immensa sort que és poder comptar amb aquesta xarxa de suport d'amics que t'ajuden en els moments durs. Després del seu naixement, molts amics es van oferir a ajudar-nos:  cuinant per a nosaltres, visitant-nos, ajudant amb coses quotidianes o simplement convidant-nos a sopar o a prendre un cafè.

Alhora, un s'adona que la solidaritat i la iniciativa de la gent que som aquí, amb la varietat de perfils professionals i personals que hi ha, és d'una riquesa immensa. Recordo com els meus amics es van activar per ajudar els ciutadans valencians que van necessitar ajuda després de la DANA. Els grups de WhatsApp es van posar en marxa per recollir fons i material per a l'ajuda.

Per això vull subratllar que la diversitat social de Brussel·les és d'una enorme riquesa fins a un punt que un mai s'hagués pogut imaginar poder estar prenent cerveses o ficat en projectes amb altra gent amb la qual, probablement, al teu país mai hi haguessis col·laborat, sinó que més aviat t'hauries quedat al teu cercle habitual sense anar més enllà.

Espero que amb aquest article s'animin joves que estiguin pensant a sortir  del seu cercle per fer el salt i aventurar-se a viure una experiència fora. No puc dir que tot sigui bonic, ni de bon tros, però crec que val la pena i pesa més el que es guanya que el que es perd. T'hi animes?

---

Aquí pots conèixer en Javier una mica més.