En aquest article m'agradaria tractar el motiu de per què Brussel·les funciona, a la pràctica, com la capital de la Unió Europea, tot i que ciutats com Luxemburg o Estrasburg també formen part d'aquesta "capital europea".

Brussel·les no és capital de la UE per decret, sinó per conveniència, neutralitat i evolució històrica. El seu paper com a capital s'ha consolidat pel fet de ser seu de la majoria de les institucions clau. Bàsicament, es considera la capital de facto per raons històriques, polítiques i pràctiques, ja que cap tractat de la UE la designa formalment com a capital.

Raons clau per a la seva designació

El principal motiu és la seva ubicació central a Europa occidental, cosa que la fa accessible des de moltes capitals europees. És a prop de ciutats clau com París, Amsterdam, Londres (abans del Brexit) i Berlín. Aquesta centralitat geogràfica va facilitar la seva elecció com un centre polític neutral.

A més, Bèlgica ha estat històricament percebuda com un país neutral i políticament estable, la qual cosa va ser crucial a l'hora de triar una seu per a les institucions europees en el context de la postguerra. No representava una amenaça política per a cap de les grans potències europees. Brussel·les va començar a guanyar importància els anys 50, quan s'hi van establir les primeres institucions de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), antecessora de la UE. Amb el temps, més institucions s'hi van anar assentant, creant una infraestructura institucional i administrativa robusta.

Institucions i ecosistema europeu a Brussel·les

Avui dia, Brussel·les acull la seu de la Comissió Europea, que és l'òrgan executiu de la UE, i el Consell de la Unió Europea, on es reuneixen els ministres dels estats membres. També s'hi celebren diverses sessions del Parlament Europeu, tot i que la seva seu oficial és a Estrasburg. A això s'hi suma la seu de la OTAN i de diverses organitzacions internacionals.

Així mateix, moltes altres agències, lobbies, empreses, ONG i mitjans de comunicació relacionats amb la UE s'hi han establert, reforçant el seu paper com a centre polític.

La personalitat cosmopolita de Brussel·les

Però Brussel·les és molt més que el centre polític de la UE. Posseeix una personalitat única, una barreja de l'internacional amb el local, que combina història, cultura, art i gastronomia d'una forma molt particular. Més del 30 % de la seva població no té nacionalitat belga. És llar de diplomàtics, funcionaris de la UE, traductors, periodistes, lobbistes i molts estudiants que hi venen a cursar els seus estudis o pràctiques sobre la UE, cosa que li confereix un aire cosmopolita. S'hi parlen moltes llengües; encara que el francès i el neerlandès són oficials, l'anglès és omnipresent, amb una forta presència de l'espanyol i de l'italià.

Atractius culturals i gastronòmics

Des d'un punt de vista arquitectònic, destaca la Grand-Place, amb els seus edificis gòtics i barrocs, que és patrimoni de la humanitat per la UNESCO i un dels llocs més bells d'Europa. També s'hi poden trobar exemples d'art nouveau, com les cases dissenyades per Victor Horta.

En el pla gastronòmic, Brussel·les és famosa pels seus gofres, xocolata, cerveses, musclos amb patates fregides i, sobretot, les cerveses artesanals.

En el pla artístic, és el bressol de personatges com Tintín, Els Barrufets i Lucky Luke, entre d'altres. Fins i tot hi ha una Ruta del Còmic amb murals per tota la ciutat. En fi, és una ciutat que de segur no et pots perdre!