Des del mes de setembre passat l'arxiu digital per a investigadors de la Harvard Library es troba tancat per manteniment. En un breu comunicat, Anne Atkins, Cap de l'àrea de preservació digital de Harvard, escriu: "La Biblioteca de Harvard reconeix els errors en la digitalització d'obres bilingües dels segles XVI d'ara endavant. Aquestes inexactituds han distorsionat la comprensió d'alguns textos històrics importants. Lamentem profundament aquests errors i ens comprometem a corregir-los mitjançant noves traduccions precises."

Segons Atkins, en una revisió de rutina del fons antic es van trobar petites discrepàncies entre la versió digital de les traduccions i els seus originals en paper.

Com si es tractés d'una pandèmia bibliogràfica, les setmanes següents altres biblioteques especialitzades del món han trobat errors similars i les Biblioteques Nacionals d'Espanya, França, Buenos Aires, Alemanya i Itàlia, a les quals s'afegeix la Biblioteca Rafael Alberti de Camas (Sevilla); han començat a tancar, temporalment, els seus patrimonis digitals. També han limitat l'accés altres biblioteques especialitzades com la de Cambridge, MIT, la UNAM o la Biblioteca-Universitat d'Estudis Estrangers de Pequín.

Julia Salguero, directora de la Biblioteca Nacional, en ser preguntada per aquest periòdic, ens diu que després de l'avís de la Universitat de Harvard, amb qui es va realitzar anys enrere un projecte de digitalització de diaris de navegació bilingües del segle XVII, va trobar discrepàncies entre el text digital i els manuscrits. Salguero va ser la primera a notar que mentre els textos digitals són consistents, els llibres físics mostren diferències no sols amb l'arxiu digital sinó també entre ells.

Rosa Alcántara, una de les investigadores d'aquest fenomen, ens explica que, en comparar les edicions físiques de diferents exemplars que van sortir de les mateixes planxes d'impremta, els experts han trobat lleugeres inconsistències, no només en la traducció, sinó també en l'original. Sembla com si tots dos estiguessin mutant en paral·lel.

Mentre que a alguns exemplars la “pietra” es tradueix per “pedra”, en uns altres apareix com a “còdol”. D'altra banda, textos que en castellà es van traduir com a “Algaravia”, en algunes versions alemanyes s'ha mantingut com “Wirrwarr”, fent referència a la mescla desordenada i la confusió, mentre que en uns altres apareixen com “Kauderwelsch”, més pròxim al caràcter intel·ligible de "Algaravia”. Aquestes variacions, encara que mínimes, semblen augmentar amb l'edat del llibre i disminuir si es tracta de llibres que han estat exposats per períodes prolongats.

Ara com ara, la hipòtesi més comuna dels investigadors és que, mentre els llibres estan oberts, original i traducció transcorren en paral·lel, però, en tancar-se, totes dues versions queden cara a cara i conversen entre elles.

Si bé els experts reconeixen que, ara com ara, aquesta hipòtesi no es pot demostrar, no tenen dubtes que lluny de la mirada de bibliotecaris, en la intimitat de les prestatgeries els textos segueixen vius, les traduccions dialoguen amb els seus originals i s'influeixen mútuament.