Es parla molt de la salut mental dels joves, de l'alt índex de depressió i ansietat que pateixen… Les dades són sorprenentment globals al món desenvolupat, en particular a l'anomenada generació Z. La pandèmia, i l'ús massiu de telèfons intel·ligents han desplaçat altres activitats beneficioses, com l'aire lliure, la lectura i la interacció real amb els altres. I ja no diguem del desfasament entre les expectatives del món virtual i la realitat, les males perspectives de futur i el baix nivell de tolerància davant de la frustració. Un tema complex que és a l'ordre del dia.

Sovint m'assalta el típic prejudici de veure els joves d'avui tots tallats pel mateix patró. Des del meu punt de vista, amb unes quantes dècades a l'esquena, tendeixo a pensar que donar-los la vida massa resolta fa els joves cada cop més irreflexius i despreocupats respecte de la realitat. Alhora, també penso que en els meus temps els joves érem diferents.

Una experiència personal contradiu aquesta opinió: a casa meva s'allotgen molts joves de la meva família de pas per Madrid, i les tertúlies nocturnes s'allarguen de vegades fins a les tantes, superinteressants! Sovint sorgeixen temes de conversa profunds, i descobreixo una obertura i transparència que la meva generació no tenia. Això m’ajuda a canviar la mirada. També em passa amb altres joves, i cada cop em sorprèn gratament.

Avui estem a un clic de trobar informació sobre qualsevol tema i receptes per a tot. És més difícil aturar-se a pensar i prendre consciència del món que ens envolta i del lloc que hi ocupem. Precisament, sobre això he llegit un llibret de filosofia molt pràctic i que crec que pot agradar a molts joves: La letra pequeña de la libertad. És un acompanyament per animar a fer-se preguntes: qui soc?, qui puc ser?, com puc actuar per ser el que vull ser?, què limita i què condiciona la meva llibertat?, en quina mesura influeixen els altres en mi?

Es diu que la meva llibertat acaba on comença la de l'altre, oi? L'autor d'aquest llibre diu una altra cosa: que «la meva llibertat comença on comença la llibertat de l’altre». Serà que el quid de la qüestió rau en el nosaltres? I hi entren en joc conceptes com la relació, la diferència, la reciprocitat, la corporeïtat, la responsabilitat, l'amor…

Qui s'animi a llegir-lo no trobarà gaires respostes, però sí una mena de mapa del tresor que anima a aventurar-se i un capítol final inspirador, punt d'arribada i de partida, perquè «la vida és un camí a la recerca de preguntes fonamentals».