Les paraules importen... i molt.

Al costat de la taula on em disposava a fer un cafè, un grup d'homes discutia amb l'aparent intenció de ser escoltats més enllà dels límits de l'espai que ocupaven. A crits, llançaven sense cap escrúpo un rosari d'insults i injúries cap a algunes figures polítiques del nostre país. Aquell dia el meu esmorzar va ser més ràpid del compte. Aquesta escena, i altres semblants, es van repetint amb massa freqüència.

Sempre he pensat que la dialèctica, entesa com a tècnica per descobrir la veritat mitjançant la confrontació d'idees, és positiva i ens ha portat grans avenços com a societat, en la mesura que el debat i les crítiques s'han dirigit cap als arguments i no cap a les persones.

D'alguna manera, l'insult, la falta de respecte i el "tot s'hi val" per perjudicar l'adversari, s'està normalitzant. Es crea un clima social de crispació i polarització extrema que respon a una estratègia posada en marxa per determinats sectors que de cap manera persegueixen el bé comú. Els polítics tenen una gran responsabilitat en aquest assumpte, indubtablement, però no són els únics. Cadascun de nosaltres, de manera individual o com a membre d'una comunitat o grup que defensi els valors humans universals, hi té molt a dir, com a constructors de la societat.

El món, en el seu conjunt, pateix una mena de ceguesa. Hem d'obrir els ulls per no deixar-nos enganyar amb les notícies falses que oculten la intenció deliberada de confondre'ns. I menys encara per mitjans de comunicació que exerceixen amb freqüència una "desinformació" exempta d'ètica i que obeeix exclusivament als interessos dels qui els financen. Obrir els ulls per no caure en el parany de qui emmascara la defensa dels principis més elevats amb finalitats partidistes. Exigim coherència!

Davant d'aquest soroll mediàtic hem de buscar la veritat en el silenci del nostre cor i reflexionar sobre la nostra adhesió als valors que han alimentat la nostra vida. Aquests no ens parlen d'odi ni d'animadversió cap al diferent, sinó més aviat de diàleg, respecte, tolerància, empatia i compassió.

Prenguem consciència que el món necessita una dosi d'amor i entesa més gran per veure els altres amb ulls nous, especialment a qui té uns ideals diferents dels nostres, sense menyscabament de la nostra lluita contra les injustícies. Al cap i a la fi... "Som u".

Tots anhelem la pau, però, ens comprometem a construir-la? Podem triar entre deixar-nos atrapar per la xarxa de la crispació i l'insult fàcil, convertint-nos en un esglaó més al servei de la polarització i que contribueix a generar més tensió en la nostra societat, o deixar-nos guiar per l'oració de Sant Francesc d'Assís:

"Senyor, fes-me instrument de la teva pau:

On hi hagi odi, que hi posi amor,

On hi hagi ofenses, que hi posi perdó,

On hi hagi discòrdia, que hi posi unió,

On hi hagi error, que hi posi veritat..."

Jo ja he triat, ¿i tu?