Parlar d'educació sol portar-nos a pensar en escoles, professors, assignatures i mètodes pedagògics. En realitat, parlar d'educació és parlar del futur de la humanitat.

Poques vegades ens aturem a reflexionar sobre què significa realment educar i quin és el propòsit últim d'aquesta tasca que travessa generacions.

La Real Academia Española defineix l'educació com l'acte de dirigir, encaminar o desenvolupar les facultats intel·lectuals i morals del nen o del jove mitjançant preceptes, exercicis i exemples. Més enllà d'aquesta definició formal, al llarg de la història molts pensadors han intentat captar l'essència profunda d'aquest procés que pot transformar-nos com a individus i com a societat.

A la Grècia clàssica, Plató ja assenyalava que educar consisteix a orientar la intel·ligència cap al coneixement del bé. Per a aquest filòsof, l'educació no era simplement transmetre informació, sinó despertar en la persona la capacitat de reconèixer allò que veritablement mereix ser buscat en la vida.

Segles després, el pedagog nord-americà John Dewey (1859-1952) va proposar una visió igualment suggerent: l'educació és una reconstrucció contínua d'experiències. Segons Dewey, educar significa ajudar les persones a desenvolupar capacitats que els permetin comprendre el seu entorn i desplegar les seves possibilitats.

Per la seva banda, Jean Piaget (1896-1980), un dels grans estudiosos del desenvolupament infantil, afirmava que l'educació ha de formar persones capaces de crear, inventar i descobrir, no simplement de repetir el que altres han fet abans. Per a Piaget, educar també implica cultivar una ment crítica que no accepti passivament tot el que se li ofereix.

L'educador brasiler Paulo Freire (1921-1997) va aportar una altra dimensió essencial: estar educat significa ser conscient de la pròpia realitat personal i social. L'educació, en aquest sentit, no és neutral; és un procés que desperta la consciència i permet a les persones comprendre el seu lloc en el món.

El psicòleg i filòsof Erich Fromm (1900-1980) va sintetitzar aquesta idea amb una afirmació molt profunda: educar consisteix a ajudar el nen i el jove a portar a la realitat el millor d'ells mateixos.

En una línia similar i més col·lectiva, Chiara Lubich (1920-2008), fundadora del Moviment dels Focolars, descrivia l'educació com un camí que l'educand recorre, amb l'ajuda de l'educador, cap al seu deure ser i cap a una finalitat que es considera vàlida per a l'ésser humà i per a la humanitat.

Si observem aquestes perspectives en conjunt, descobrim quelcom sorprenent: tot i que provenen de tradicions culturals molt diferents, totes les teories revisades coincideixen en una idea fonamental i, sovint, oblidada. Educar és ajudar la persona a arribar a ser plenament ella mateixa.

En altres paraules, educar consisteix a acompanyar cada individu perquè descobreixi i desenvolupi la seva millor versió, aquella que no sols li permet realitzar-se personalment, sinó també contribuir al bé comú.

És aquesta l'educació que realment estem posant en pràctica en l'actualitat?

«Si tots obríssim al mateix temps els ulls, … seria l'alba de l'home» Carlos Augusto León (1914-1997) Poeta, assagista, pedagog, periodista i polític veneçolà.

Ángel Crespo Ortega és Orientador i Pedagog, amb un enfocament centrat en la persona.

www.orientadorangelcrespo.es