El vent de la tardor ens empeny cap al mes més tardorenc de tots, novembre, que sembla portar associat el cognom “el mes dels morts” per celebrar-se durant aquest mes, el dia en què rendim especial homenatge als nostres éssers estimats ja morts.

Em permetré la llicència de posar la mirada d'aquesta setmana en una reflexió sobre la mort, desafiant la màxima de l'escriptor francès François de la Rochefoucauld: “Ni el sol ni la mort poden mirar-se fixament”. És un tema que intentem evitar costi el que costi, encara que es trobi present en la nostra quotidianitat.

Cada vegada hi ha més evidències científiques i conclusions extretes de persones que han viscut experiències pròximes a la mort, que afirmen que la nostra realitat existencial perdura més enllà de la mort física. Som matèria i també som energia. Formem part d'un Sistema, d'una Supraconsciència, Déu o energia primera que inclou tot l'Univers i la seva essència és present en cadascun de nosaltres. Hi ha una connexió en tot el que existeix. Tots som un i cadascú forma part del Tot. No som diferents de la Naturalesa que ens envolta: animals, arbres, plantes... i menys encara si parlem d'altres éssers humans, quan el que ens diferencia són qüestions com el color de la pell, la raça, el sexe, la cultura… M. Gandhi ho resumeix magistralment en la frase: “No puc ferir-te sense fer-me mal”. Com és possible que es continuïn alimentant les guerres? Com no vetllar pel planeta que ens acull?

En la mesura en la qual estem alineats amb la Supraconsciència, amb Déu, aquest se'ns revela a si mateix i ens fa partícip de la seva mateixa essència, l'AMOR. Tot té una raó de ser i ens trobem amb situacions que van més enllà de meres casualitats. Experimentem una sensació de pau, harmonia, quietud i alegria per la vida mateixa. Si deixem que l'ego domini els nostres actes i el nostre ésser, no veurem la realitat tal com és i la nostra vida estarà entelada per la ira, el poder, les pors, l'egoisme, el materialisme… i intentarà infructuosament eliminar a l'oposat que no li interessa. Si és així, sempre és un bon moment per rectificar amb humilitat.

Som esperit que durant un temps finit ocupem un cos físic. Aprenguem a descobrir la veritat i a valorar la vida. El metge i psiquiatre Carl Jung ens dona una pista: “En la Senzillesa i en la Bellesa hi ha la Veritat”. No estem sols, els nostres éssers estimats ens acompanyen i d'alguna manera, si estem receptius i oberts, ens arriben senyals que així és. Jesús mateix ens va dir “Jo estic amb vosaltres tots els dies, fins a la fi del món” (Mateu 28/20).

Algun dia ens tocarà abandonar el nostre cos físic, però continuarem vivint en un present continu i etern. Siguem alts de mires i aprenguem a moure'ns per la vida més enllà del que ens revelen els nostres sentits.