Amb una gran il·lusió, vaig rebre, finalment, dels Reis Mags, el costurer que tant havia desitjat. Jo tenia vuit anys. Esperava que el meu costurer estigués ple de bobines de fils de tots colors, tisores, agulles, didal, un metre, botons i fins i tot un buirac en forma de cor ple d'agulles, però no va ser així. Estava buit i, per tant, a mi no em va semblar un costurer, sinó simplement una bonica caixa de fusta.

Amb el temps, vaig anar omplint-lo de petites coses que em cridaven l'atenció. Vaig començar d'aquesta manera la meva col·lecció de creus, capses de llumins originals, mostres de perfums, cromos de rostres angelicals… Gràcies a aquell “no costurer” vaig perdre la meva afició per la costura i vaig descobrir que les coses petites tenien un gran valor. Almenys així ho era per a mi, així era.

En un altre pla, no material, em va succeir una cosa similar. Vaig comprendre la grandesa que residia en cada acció cap als altres i vaig començar a realitzar petits gestos d'amor, que contribuïen a transformar el meu entorn.

Aquests dies que celebrem Nadal i afloren els sentiments més sublims, tal vegada no podem fer grans coses per “arreglar el món”, com seria el nostre desig, però només cal que fem el que puguem a cada moment del dia, parant esment als detalls. Potser ens toca preparar un bon àpat a la nostra família, visitar a un malalt, compartir alguna cosa amb qui té necessitat, oferir la nostra escolta, acompanyar a qui està sol, presentar les nostres disculpes o perdonar.

Chiara Lubich va dir: “No hi ha res de petit si està fet per amor” i parlant als nens els animava a comptar els petits actes d'amor que realitzaven al llarg de la jornada. Com més, millor.
Amb ells contribuïm d'alguna manera a construir la pau. Aquesta pau que tots anhelem i que comença per un mateix.

Tant de bo que aquest Nadal, el nostre “no costurer” imaginari estigui replet de petites coses fetes per amor. Serà el millor regal que puguem oferir al Nen Jesús i al món.