Enmig de l'angoixa en què viu el nostre país, una notícia ens fa de petit consol. La universitat valenciana demana que les poques fotos que les famílies puguin salvar a les cases derruïdes per la força incontenible de l'aigua, es dipositin en bosses identificades i les facin arribar a les famílies per a la seva restauració i conservació.

I a més veiem com moltes persones, quan expliquen que ho han perdut gairebé tot, parlen d'aquests petits tresors. No importa que siguin en blanc i negre, o d'un color esgrogueït, algunes maltractades pel pas del temps i ara maltractades per la fúria inclement de la tempesta.
Ens aferrem a aquestes imatges, no ens en volem desprendre i no volem que es perdin. Si un ésser humà no pot recordar, pateix una malaltia terrible, l'amnèsia que el fa viure com un nàufrag sense identitat.

No som només un nom i uns cognoms al costat d'un número en el nostre DNI. El nostre pèl, els nostres ulls, el nostre rostre, la nostra manera de caminar per la vida i de ser, el nostre caràcter, res d'això està aïllat d'altres éssers humans que ens van antecedir. L'esforç genealògic és absolutament imprescindible si no volem córrer el risc de no saber d'on venim i a on anem; no hi ha més remei que fer-ho.

Som els nostres pares i mares, som els nostres fills i nets, som els nostres avis. Un individu no és un espècimen únic. Sols no som res. Per això tots som germans, la sang que corre per les nostres venes és sempre del mateix color. No ens separen les ètnies, les religions o les llengües; tenim un origen i una destinació comuna.

Nosaltres som professors d'Història i al llarg de la nostra vida ens hem obsessionat amb la conservació de qualsevol testimoniatge per minúscul que sigui. No tan sols fotos, papers, altres tipus d'imatges, edificis, paisatges, tradicions. Un arxiu és per nosaltres un lloc especial, una crònica de temps passats. No ens estranya que, en algunes esglésies i conviccions religioses, sense anar més lluny, els mormons, guardin bé en un lloc segur la informació dels padrons i registres civils on tots som incorporats en néixer.

Les ciutats han estat arrasades, la tragèdia ha costat massa vides humanes i el pitjor és que caldrà molt de temps per recuperar tot el que s'ha perdut. Però ha de quedar algun testimoniatge de totes aquestes vides truncades, cal treure-les de l'anonimat i del dipòsit de cadàvers de l'oblit en què lamentablement en poc temps cauran.

Ja sabem que és llei de vida, però per això ens resulta tan atractiva aquesta iniciativa de recuperar i restaurar aquestes fotografies. Algun dia, quan siguin retornades als seus familiars els portarà el record guaridor d'uns exemples vitals. Som les branques d'un frondós arbre on tot compte, les fulles verdes i el tronc vell. I junts formem un bosc, que entre tots hem de cuidar.